Trobarem a faltar el teu somriure

Certament quan en Joan Soler Amigó va escriure aquesta cançó per al cançoner Espirituals negres, amb el títol La vall del riu vermell, poc podia pensar que es fes més popular pel començament tan popularitzat de “Trobarem a faltar el teu somriure”, que pel propi títol. Coneixent-lo hom pensa que d’en Joan tots recordem el somriure, aquell devessall de bondat de la seva mirada que ens el feia proper i amic, reflex de l’esperit d’una persona sàvia, tan sàvia que ens podia alliçonar amb lletres de cançons que eren capaces de fer vibrar multituds i al mateix temps entendrir els cors. Saviesa popular, treball constant i en resum: cultura. Són moltes la cançons que ens deixa. Jo recordo fer cantar amb el temple ple de gom a gom, quan els temples s’omplien, el Divendres Sant, el cant Un home mor en mi, i encara noto dins meu els sentiments de la gent que feien seves les paraules que va escriure en Joan, paraules que arribaven als cors dels que les cantaven i les escoltaven, amb aquell NO a tanta injustícia. I també posar lletra actualitzada en la cançó Sé que venen, a l’esperit d’uns Salms (129), lletres reivindicatives que desperten el clam de fa segles, perquè al nostre món, que en Joan, ajudat per la guitarra i la veu d’en Jaume Arnella, escolti la veu que ens recorda encara ara que “Ells han llaurat amb diner/ damunt les pròpies esquenes/ ells vivien espremuts/ i ells són ara els qui veremen“.   I ara en Joan ja camina “Per valls daurades” que acaba dient: “Dóna’m la mà/ fina i suau;/dos estels brillen/ en el cel blau.” Que les lletres d’en Joan, que ens ha volgut fer millors persones, ens facin recordar sempre que la bondat i la saviesa són el millor patrimoni i que cal vetllar sempre per mantenir l’esperança en els cors de les persones, com ell ha sabut fer amb tanta delicadesa i esforç. A reveure amic!