Comencem aquest mateix diumenge el temps d’Advent i, amb ell, un nou any litúrgic. Els cristians ens preparem durant aquests dies, durant quatre diumenges, per celebrar el naixement del nostre Salvador, Jesucrist, el Senyor. Esperem la vinguda del nostre Redemptor amb joia, amb recolliment, amb esperit d’oració. El mateix temps litúrgic ens hi condueix: el color morat dels ornaments, color més aviat fosc i tènue, la moderació o absència de les flors, així com de la música instrumental; els mateixos textos litúrgics, que ens parlen de la vinguda del Messies, de l’espera, de vetllar. També som convidats a rebre el sagrament de la reconciliació. I tot això, de la mà de santa Maria, gran personatge del temps d’Advent. I, tal com ella esperà amb goig el naixement del seu Fill, nosaltres som cridats a viure aquest naixement de Jesús amb esperança.

Advent és temps d’esperança, ja que esperem —valgui la redundància— que la salvació del Senyor es realitzi en nosaltres. I això es realitzarà plenament quan arribi el Senyor a la darreria dels temps, però ja ara som cridats a viure en actitud d’espera joiosa: això ja suposa que tenim esperança, donat que quan esperem, vivim desperts, il·lusionats, amb esperit positiu. Nosaltres, durant l’Advent, esperem la vinguda de Jesucrist, que vindrà al final dels temps a jutjar la nostra vida, tot esperant gaudir de la vida eterna per sempre amb ell.

A més, iniciarem per Nadal l’Any Sant Jubilar 2025, que porta per títol Pelegrins d’esperança. Així doncs, davant el mal, les dificultats, les pors, les malalties, les injustícies, els problemes i un llarg etcètera, som cridats a viure no amb por, amb sentiment de derrota, sinó amb una actitud pròpia del cristià: l’esperança. I ens hi ajudaran durant aquest camí de l’Advent i de l’Any Sant la Benaurada Verge Maria, sant Josep, sant Joan Baptista, els profetes i tants i tants testimonis que, al llarg dels segles, han viscut amb l’esperança de saber que el Senyor veritablement és l’Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres.

Que aquest breu i intens temps de l’Advent ens ajudi a viure sempre esperançats, alegres de saber que el Senyor vindrà a salvar-nos, que el Senyor ens omplirà d’una llum —la de Nadal— que apunta a una llum encara més gran, la de Pasqua. I tot això ho farem mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, que no és altra cosa que la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.