Fa vint anys es vivia a l’Església catalana un fet absolutament extraordinari. El macroarquebisbat de Barcelona es dividia en tres i, alhora, donava lloc a dues noves diòcesis, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, i a una nova província eclesiàstica. Hi va haver una part del Poble de Déu que ho va viure de forma traumàtica, però molta altra hi va veure una oportunitat de tenir un bisbat i un pastor més propers a la vida quotidiana de les persones.

Des d’aleshores, el bisbat de Terrassa ha tingut relleu episcopal. El primer bisbe de la nova diòcesi, Josep Àngel Saiz Meneses, ara és arquebisbe de Sevilla i el seu successor ha estat Salvador Cristau, que de fet n’era auxiliar. En el cas de Sant Feliu de Llobregat és Agustí Cortés el qui continua portant les regnes de la comunitat diocesana des de fa vint anys.

Agustí Cortés, que va arribar a Barcelona després del seu pas per les Esglésies diocesanes de València i d’Eivissa, ha marcat des de l’inici un perfil de bisbe de comunió, proper, profundament espiritual i molt defensor de la corresponsabilitat dels laics en l’Església. Com un objectiu a curt i llarg termini es va marcar el de crear consciència diocesana; una tasca gens fàcil per la dificultat cada vegada més gran de vinculació dels cristians a la comunitat i perquè la gent continuava considerant Barcelona com la diòcesi mare.

El bisbe Agustí, afectat d’un mieloma que li va ser diagnosticat el 2013, ja ha presentat la renúncia al càrrec per motius d’edat. No se sap quan trigarà a arribar el relleu, però no hi ha dubte que la commemoració dels 20 anys de la diòcesi de Sant Feliu i dels 500 anys de la parròquia-catedral de Sant Llorenç és un bon moment per homenatjar aquest bisbe de comunió.