«Famílies acompanyant famílies.» És un nom prou explícit per a un nou projecte solidari que ha nascut a redós de l’Hospital de Campanya de Santa Anna, al centre de Barcelona. Un grup de famílies vinculades a la parròquia acompanyen famílies en situació de vulnerabilitat donant-los suport material i emocional. Pablo Portabella és membre del projecte. Més informació: https://sites.google.com/view/famauxiliadora

Com sorgeix la iniciativa?

L’actual crisi sanitària ha fet emergir una crisi més profunda: la de la precarietat i soledat de moltes famílies que, amb aquesta nova situació, no saben si aquesta nit podran sopar. Un grup de famílies vinculades a la parròquia de Santa Anna, seguint la crida del Papa a una Església en sortida Hospital de Campanya, hem començat a acompanyar els qui ni tan sols poden esperar que els serveis socials o altres entitats validin la seva necessitat o bé ni tan sols tenen papers.

Quantes famílies ajudeu i quin és el seu perfil?

Actualment acompanyem unes 60 famílies de Barcelona. Els portem una caixa de menjar un cop la setmana. Però a banda del menjar, també les acompanyem amb la nostra amistat. El 95% són immigrants, sobretot sud-americans. Són persones que fa poc que són a Barcelona i que, per tant, no tenen papers ni cap mena de cobertura. Treballaven en negre i, com a conseqüència del confinament decretat per les autoritats sanitàries, s’han quedat sense cap mena d’ingrés. En molts casos són famílies amb nens petits, que viuen rellogades en habitacions, que ara no poden pagar. Són, per tant, persones molt vulnerables. El menjar que els portem els suposa un alleujament. Per la nostra petita experiència l’ens públic no arriba on arribem nosaltres, perquè són gent sense papers, que no existeix a nivell administratiu.

Actualment compteu amb uns 25 voluntaris. Com us organitzeu?

Tenim diferents tasques: contactar amb les empreses d’alimentació perquè ens facilitin els seus productes; organitzar el repartiment setmanal de les caixes d’aliments; introduir els noms de les famílies que atenem en una base de dades. La veritat és que cadascú posa el seu granet de sorra i el Senyor fa la resta. Entre nosaltres hi ha advocats, metges, dentistes, professors, gerents, mestresses de casa, infermeres, economistes, psicòlegs, funcionaris, etc. Som un grup d’amics que ens ajudem entre nosaltres i emprem el mateix mètodes amb les famílies que acompanyem. No hi ha voluntaris i beneficiaris. Volem que, amb el temps, hi hagi amics.

Fa l’efecte que només estem a les beceroles d’una crisi social i econòmica molt més profunda?

Sens dubte. Creiem que només som a l’inici i que la situació de les famílies vulnerables empitjorarà molt les properes setmanes com a conseqüència de la gran crisi social i econòmica que ens portarà aquesta pandèmia. El nostre projecte és fruit de la situació d’emergència, però veiem que serà més important en el futur. Per això, la nostra idea és prosseguir amb el projecte. Només desitjo que no ens fallin forces i que la Providència ens segueixi portant menjar.

És moment de fer més família, més comunitat, que mai?

Certament. Aquesta iniciativa té l’origen, precisament, en l’agraïment al Senyor dels que tenim i podem gaudir de la família, que és un gran bé. Encara que estiguem confinats i que apareguin les lògiques tensions, la veritat és que qualsevol que tingui el mínim per viure i que pugui gaudir d’una família sap que té un do molt gran. Com diu el papa Francesc a l’exhortació apostòlica Amoris laetitita, la família està cridada a pintar «el gris de l’espai públic omplint-lo del color de la fraternitat, de la sensibilitat social, de la defensa dels fràgils, de la fe lluminosa, de l’esperança activa. La seva fecunditat s’amplia i es tradueix en milers de maneres de fer present l’amor de Déu en la societat».