Sovint trobem qui fa aquesta pregunta: per què Déu permet el mal i les desgràcies? Hi ha qui es torna implacable i fa de Déu el responsable de tot; d’altres, en canvi, observen l’experiència de Jesús, que assumeix la nostra humanitat en tot, i tracten així de descobrir en Déu no la causa del problema, sinó la seva resposta, la solució. Aquests reaccionen amb fe i, contemplant Jesús en el drama de la seva passió i mort, donen així un fecund testimoni de la confiança que han posat en Déu.

En el nostre itinerari quaresmal, i davant la freqüent dificultat de reaccionar en cristià quan ens trobam amb casos de desgràcia, Jesús ens demana un gest de conversió. No és fàcil reaccionar bé quan els ànims estan alterats, quan no es vol entrar en raó i tothom cerca culpables. Un acte de violència, una catàstrofe natural o un accident sempre alteren la convivència humana i resulta difícil obtenir una resposta satisfactòria. Fa falta una lectura creient que ens obri els ulls de la fe i ens ajudi a identificar-nos amb Jesús.

És en aquest moment que ens correspon preguntar-nos davant de qualsevol esdeveniment, sigui del signe que sigui, què vol dir-nos Déu a través seu i adonar-nos de la necessitat de la fe, de l’esperança i de la caritat, ja que, gràcies a aquestes virtuts, adquirim una altra forma de contemplar la realitat i d’enfrontar-nos-hi. Serà per descobrir que Jesús, en la seva entrega, sempre fa costat al qui pateix i ens ensenya a obrir el cor a l’esperança, fonament de creure en la resurrecció, la vida per sempre. En aquesta generosa resposta, s’hi juga el nostre destí i el reconeixement de l’acció de Déu en la nostra vida.