Prou vegades perdem l’alegria quan ens costa acceptar els altres com són i com és la seva vida, sobretot quan dins el nostre interior covem sentiments de gelosia i enveja. Això passa a tots els nivells i, quan sembla que ens ha d’importar poc la vida dels altres, resulta que ens importa més que mai. Si anem a l’Evangeli, a la paràbola dels dos fills i el pare misericordiós, veiem amb quina pedagogia Jesús ens acompanya.

L’actitud recriminatòria del fill gran, que viu la frustració de no sentir-se agraciat pel seu pare, i per dintre el corromp l’enveja i la gelosia cap al seu germà petit, xoca de cara amb l’actitud misericordiosa del pare dels braços oberts, mogut per l’esperança indefectible de trobar-se amb els dos fills. Jesús parla als de prop, parla a la majoria de nosaltres, i ens comunica l’amor d’aquest pare bo que no mereix el comportament de cap dels seus dos fills.

Fixem-nos-hi, Jesús coneix bé el cor humà i sap quines són les seves febleses, però també sap encara més bé com és el cor de Déu, la immensitat del seu amor, la seva misericòrdia, un cor que estima i es compadeix d’allò més miserable.

Precisament, es tracta de conèixer el ser i l’obrar de Déu per descobrir-hi la font de la misericòrdia, el seu amor dut fins a l’extrem envers tothom. És la lliçó que ens dona Jesús mostrant-nos com és el seu Pare. Meditem-ho des del cor! Per això ens hem d’alegrar, superant reaccions immadures que només ens porten complicacions i tristor. Hem d’alegrar-nos per la situació dels altres, la d’aquells dels qui ens és difícil acceptar el que fan de bo i com són. Al cap i a la fi, som germans, fills d’un mateix Pare i el sentit de la nostra vida és estimar-nos.