El papa Francesc ens acaba de regalar una joia pasqual, una exhortació apostòlica sobre la crida a la santedat en el món actual. Deu ser important el tema perquè en ell ens hi va el fet de deixar entrar Déu en la pròpia vida, per tal de ser sants com ell és sant. L’objectiu no és sobretot mirar-se cadascú, tancats en l’embadaliment per les dinàmiques d’autoajuda i de realització autoreferencial. No vol que la vida de l’Església es converteixi en una peça de museu o en una possessió de pocs.

«El papa Francesc ens acaba de regalar una joia pasqual, una exhortació apostòlica sobre la crida a la santedat en el món actual».

Parla de la santedat amb un to normal, proper i sincer, d’obertura a Déu i als altres. No centra la santedat en fets extraordinaris, sinó en gestos petits: rebutjant les crítiques, escoltant amb paciència i amor, dient una paraula amable a una persona pobra. És ben cert que els pobres continuen sent l’eix transversal dominant de tot el seu ministeri pastoral, la qual cosa fa que hi posi tant d’èmfasi fins al punt de posar les benaurances i Mateu 25 com el paradigma de l’autèntica felicitat que s’ha de buscar. Per això, veu necessari reproduir en la pròpia existència els diferents aspectes de la vida terrenal de Jesús: la seva proximitat als últims, la seva pobresa i altres manifestacions del seu lliurament per amor.

La paraula «feliç», o «benaurat», passa a ser sinònim de «sant», perquè expressa que la persona que és fidel a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament de si mateix, la veritable felicitat. Diu que només podem viure les benaurances si l’Esperit Sant ens envaeix amb tota la seva potència i ens allibera de la debilitat de l’egoisme, de la comoditat, de l’orgull.

Hi ha aspectes de la vida de santedat que són especialment significatius. La perseverança, la paciència i la mansuetud descriuen aquella fortalesa interior que fa possible el testimoni. El sant —diu Francesc— és capaç de viure amb alegria i sentit de l’humor, irradia en els altres un esperit positiu i esperançat, fins i tot en temps difícils, però viscuts amb audàcia i fervor, en comunitat i pregària constant.

Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca