Quan el papa Francesc va comminar l’Església a posar el seu patrimoni en desús al servei dels més necessitats no va tenir en compte un impediment legal que està sent tota una pedra d’ensopec: la regulació d’usos. Perquè és la normativa municipal la que actualment està impedint que una rectoria, un convent o un monestir en desús puguin allotjar una família vulnerable.

Així ho han posat sobre la taula els responsables de Càritas durant la tradicional roda de premsa amb motiu de la campanya de Nadal, que enguany porta per lema “Fes que una llar digna no sigui una carta als Reis”. Amb motiu de la campanya, el diumenge 22 de desembre es fa una col·lecta extraordinària a totes les parròquies a favor de Càritas. També s’hi pot col·laborar econòmicament a través de bizum (33381) o transferència bancària (ES12 2100 0965 5102 0001 0269).

L’exclusió residencial ha centrat la roda de premsa del 18 de desembre que ha estat presidida pel bisbe auxiliar Javier Vilanova i en què s’ha fet un avançament de l’informe Foessa 2025, que es presentarà el proper novembre.

Així, segons aquest avançament, el 26,6% del conjunt de la població de la diòcesi de Barcelona pateix dificultats relacionades amb l’accés i el manteniment de l’habitatge; un percentatge que s’enfila fins al 41% quan es tracta de famílies amb fills i fins al 85,2% quan es refereix a població exclosa, tres punts més que el conjunt de l’Estat espanyol.

“L’exclusió residencial s’ha convertit en emergència social per a la població més vulnerable”, ha denunciat Miriam Feu, cap d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas Barcelona. I ha reconegut que una de les dades que més preocupa l’entitat és l’augment en un 9% de la insalubritat de l’habitatge, en relació amb l’informe Foessa anterior. De fet, més de 120.000 famílies amb infants i adolescents viuen en habitatge inadequat a la diòcesi de Barcelona, com pot ser un local comercial, un soterrani sense llum natural…

MIRIAM FEU

“L’exclusió residencial s’ha convertit en emergència social per a la població més vulnerable”

Davant d’aquesta realitat, el 2023, Càritas Barcelona va destinar 1,3 milions d’euros a ajudes econòmiques per l’habitatge a més de 1.300 llars, cosa que representa el 64% del total d’ajudes econòmiques lliurades per l’entitat; i va proporcionar una llar a prop de 2.000 persones en pisos unifamiliars, pisos compartits i centres residencials. Això gràcies en bona mesura a la Fundació Habitatge Social, vinculada a les Càritas de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, que compta amb parc de 460 pisos socials.

Eduard Sala, director de Càritas Barcelona, ha exigit més acció per part de les administracions; de fet, els ha demanat que compleixin els seus compromisos, com són l’increment del parc d’habitatge social, el desplegament de l’habitatge social d’emergència i el compromís per posar fi al sensellarisme. Ha recordat que hi havia una proposició de llei de mesures transitòries i urgents per erradicar el sensellarisme al Parlament de Catalunya que va quedar avortada amb el final precipitat de la legislatura.

EDUARD SALA

“Tant de bo que ens permetin aprofitar tota la pedra que hi ha per a pisos socials i lloguer assequible”

El director de Càritas Barcelona ha reconegut que l’emergència habitacional és un problema tan gran que requereix les aliances amb altres entitats socials, la col·laboració amb les administracions, i així com bones dosis de creativitat. En aquest sentit, tant ell com el bisbe Javier Vilanova han demanat per part de l’administració municipal que faci possible el canvi d’usos d’habitatges en desús, tant del bisbat com de congregacions religioses, perquè puguin acollir persones i famílies vulnerables. “Tant de bo que ens permetin aprofitar tota la pedra que hi ha per a pisos socials i lloguer assequible”, ha dit Eduard Sala. “La voluntat de l’Església és alinear-nos amb l’administració per fer-ho possible”, ha remarcat el bisbe Javier.