Faig un petit homenatge pòstum a Mn. Josep M. Alimbau i als seus textos arran de la seva mort aquest mes d’octubre.

Fa una vintena anys un salesià, essent jo un jove de cor inquiet i sofrent, em va regalar el llibre Paraules per a moments difícils, de mossèn Alimbau. I recordo perfectament l’efecte balsàmic d’aquells textos senzills, breus i profunds. Eren paraules que em curaven i encara em curen. I així mateix va ser amb la resta de llibres seus que vaig anar adquirint.

Perquè hi ha paraules que curen i d’altres que fan mal. Les paraules poden esdevenir el pitjor dels projectils per a l’ànima; perquè les paraules no són només sons que viatgen per l’aire, sinó que contenen molt de poder. De fet, Déu crea a través de la Paraula. Déu no “fa” la creació; Déu “parla” la creació; és “dabar” que diuen el jueus. I, per reblar el clau, diem que Jesús és “Paraula” feta carn… Paraula.

Tal com la Paraula pot donar Vida i construir, també pot matar i destruir. I pensava que en aquest món de “bla, bla, bla excessiu”, de tanta sobreinformació i paraules buides, d’eslògans, de mentides, de xerrameca i banalitats, hi ha una forma de comunicar cristiana; una forma d’expressar que dona Vida, esperança, ens anima, encoratja, alimenta la nostra fe… Paraules que sanen, reconforten i acompanyen. Els llibres de Josep M. Alimbau en són referència. Gràcies, mestre Alimbau, per les teves paraules.