«Després d’això, vessaré el meu esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres vells tindran somnis, i els vostres joves, visions…» Aquesta citació del profeta Joel que va fer servir Pere el dia de Pentecosta (Fets 2, 14-17) va suscitar una determinació en el jesuïta Víctor Codina (Barcelona, 1931): «Ara que soc vell haig de pensar quins són els meus somnis.» Resultat: el llibre Sueños de un viejo teólogo (Ediciones Mensajero, 2017).
«L’he escrit com a professor jubilat, amb la qual cosa tinc més llibertat que quan estàs fent classe. I amb un fonament bíblic: la importància de l’Esperit en la història i en l’Església. L’Esperit ens acosta a Jesús de Natzaret, per això recomanaria començar el llibre pel capítol de la pneumatologia (l’Esperit Sant). Des d’aquí es comprenen moltes coses: el Vaticà II, la situació del Papa avui… No pretenc ofendre ni condemnar ningú, perquè dic allò que somio i no vol dir que tot sigui veritat. El lector haurà de veure si aquests somnis són bogeries o és possible que siguin veritat», ens explica Codina.
Preguntat sobre el pontificat de Francesc, Codina sosté que «el que estem vivint amb Francesc no és un somni, és una realitat i, en molts aspectes, és irreversible. És allò que molts havíem somiat i que ara esdevé realitat. En el fons, el Papa no fa més que portar a terme fins a les últimes conseqüències el Concili Vaticà II, que després d’uns anys havia quedat una mica enterbolit. En aquest sentit, això que diu el Papa té futur. Després d’uns anys d’un cert hivern eclesial, amb el Papa es recupera la primavera eclesial de Joan XXIII i del Concili.»
Vida religiosa minvant, laïcat creixent
Davant la vida religiosa en retrocés i l’escassetat de vocacions, Codina no dubta a assenyalar que «l’Esperit tanca i obre portes. Aquesta manca de vocacions és una porta que s’està tancant per un estil de vida religiosa i de ministeri també i que ens obre altres portes. Per exemple, de cara al ministeri ja fa anys (fins i tot al Vaticà II) que hi ha veus que demanen l’ordenació de viri probati [homes amb experiència, ordinàriament casats que puguin ajudar l’Església i, per tant, rebre el ministeri de prevere.] I al Papa li han tornat a demanar des del Brasil, on hi ha una manca greu de ministres. I els va respondre: «Que m’ho demanin els bisbes.» És a dir, el Papa no pot fer un canvi a l’Església ell tot sol si des de la base no hi ha un clam.»
De cara a la vida religiosa, «també es tanca la porta d’una vida religiosa més estructurada i més poderosa i s’obre un altre tipus de vida que té present la «minoritat», que deia sant Francesc. Els germans de Foucauld es diuen «petits germans»; sant Ignasi també parlava de la «mínima Companyia» —potser els jesuïtes això no ens ho hem cregut gaire. Anem a un tipus de vida religiosa més senzilla, més a prop del poble. En minoritat numèrica però compensada per una qualitat mística més gran i per una dimensió nova, la relacional.»
Teologia mancada d’olor d’ovella
Codina, que és doctor en Teologia, fa un exercici d’autocrítica pel que fa als teòlegs: «Ens cal un contacte molt més directe amb el poble i sobretot amb els pobres, en definitiva, entendre que els pobres són un autèntic lloc teològic. També aquí entraria la religiositat, la pietat del poble: és un lloc on la fe realment s’expressa vitalment i això a Amèrica Llatina és molt important. Un tipus de teologia que estigui més a la vora dels pobres procurarà enriquir-se amb aquesta fe i també proposar els seus problemes: moltes qüestions que discuteix la teologia estan molt lluny de la realitat.»
