Ja s’està preparant el Sínode de Bisbes per al’Amazònia —la gran regió de la part central i septentrional de l’Amèrica delSud que comprèn la selva tropical de la conca del riu Amazones. Se celebraràl’octubre del 2019 amb el tema «Nous camins per a l’Església i per a unaecologia integral». Aquest darrer concepte, desenvolupat per Francesc en elquart capítol de la Laudato Si, implica dedicar temps per recuperar la serenaharmonia amb la Creació, per reflexionar sobre el nostre estil de vida i elsnostres ideals, per contemplar el Creador que viu entre nosaltres i que ensenvolta… I, en canvi, l’Amazònia, a ulls del primer món, des de fa migmil·lenni s’ha contemplat amb una mirada interessada, com un rebost inesgotablede recursos per satisfer les pròpies necessitats i fer-hi els negocis méssuculents. Com a conseqüència, s’han ignorat les persones, se n’ha menystingutles cultures i s’han convertit en mà d’obra barata i rebutjable. Per això avuia l’Amazònia s’hi acumulen les xacres de la pobresa i el deteriorament delmitjà natural que en els darrers cinquanta anys s’ha menjat un 17% de lariquesa del territori. Segons Francesc, hi ha «propostes d’internacionalitzacióde l’Amazònia que només serveixen els interessos econòmics de les corporacionstransnacionals» (LS, 24) i el text de preparació del nou sínode denuncia unneocolonialisme ferotge, alerta de les amenaces sobre la riquesa de la selva idels rius i condemna l’expulsió dels nadius.

Els missioners que entrevista en exclusiva lanostra redactora Rosa María Jané al Primer Pla d’aquest número de CatalunyaCristiana, donen testimoni que l’Església amazònica ha estat valenta iprofètica des del principi i, ara que apareixen noves formes d’agressiótecnològica, humana i econòmica, ha de fer sentir amb força la seva paraula.Expliquen els grans valors dels indígenes, el pregon respecte a la Mare Terraamb la qual estableixen una relació sagrada; tenen una visió comunitària com aforma d’entendre la vida quotidiana i comparteixen una preocupació comuna delsuns envers els altres. En una Església amb rostre amazònic i indígena, elsprotagonistes han de ser aquells mateixos que viuen a la regió i les llengüesindígenes en les celebracions han de ser presents fins a les regions mésaïllades.

Cal que siguem conscients que habitem la casa comuna queés la Creació, i que des d’ara preguem pels fruits d’aquest Sínode.