L’amor és la virtut més elevada de l’esperit, allò que ens fa genuïnament humans. El dirigim amb la ment (voluntat) i el vivim amb el cor (sentiments). És l’amor rebut d’altres persones el que ens ensenya a estimar i per això la família és la primera escola d’amor, on els infants aprenen a ser veritablement humans. Per dir-ho formalment, l’amor és la comunió amb l’altre i la gratuïta actitud de servei; l’acolliment incondicional i el treball pel seu bé (Fent camí amb les parelles, p. 109).

En l’amor de parella cal afegir-hi que és d’entrega total, mútuament recíproc, que comporta la convivència diària i la sexualitat viscuda i que està obert a la procreació i a la societat. A les parelles que participen en els diàlegs prematrimonials els proposem el següent termòmetre de l’amor, per revisar-lo a cada aniversari de casament.

A la pregunta «Què desitges de l’altre?» assigna’t 0 punts si la teva resposta és «sentir-me feliç» mentre que posa’t 5 punts si contestes «fer-lo feliç». La temperatura final serà la suma dels punts d’ambdós. És d’esperar que a l’inici d’una relació la temperatura obtinguda sigui la més baixa possible, 0 punts. Però cal que amb el pas del temps aquesta vagi en ascens, sense importar la rapidesa. Utòpicament, es pot arribar als 10 punts, però tampoc cal obsessionar-s’hi, perquè en la vida sempre hi ha alts i baixos.

Si la temperatura és alarmantment baixa pot ser degut als virus de la necessitat d’afecte, de l’exigència desmesurada amb les expectatives, del desig de possessió i domini de l’altre, de l’impuls a humiliar l’altre, de l’enveja, de la gelosia, de l’autoafirmació enfront de l’altre, de la satisfacció aconseguida a través del patiment de l’altre, etc. Tots ells sorgits de l’egoisme que cerca la mateixa felicitat a partir de les servituds dels altres i que es transforma en una gàbia que ens tenalla en el més fosc dels nostres racons interiors.

Caldrà aplicar-hi el tractament del diàleg de parella (Catalunya Cristiana, núm. 2265) amb les dosis de la cura de l’emotivitat gratuïta, de la confiança en la parella, de la fidelitat en l’elecció de l’altre, del respecte a la seva llibertat, del treball gratuït per la seva promoció.

En definitiva, de la cerca de la felicitat a través de l’amor, que és l’acceptació de l’altre tal com és i el treball gratuït per la seva felicitat. L’amor, a diferència de l’egoisme, és una font d’aigua viva que no s’acaba (Jn 4,14) perquè és per mitjà del treball pel bé de l’altre que assolim la nostra pròpia felicitat.