Hi ha qui pensa que la vida està sotmesa a l’atzar d’una fatalitat o d’un destí. Es deixa endur com ho fa qui es posa a mercè de qualsevol vent o influència. La vida no és guiada ni presa amb les pròpies mans. Persones indecises que no volen fer passos per superar la seva mediocritat o una forma de viure que no té consistència per ella mateixa. Persones que fan patir perquè no afavoreixen una cultura de l’encontre. És perillós deixar-se endur per la riuada de la indiferència dominant i no tenir prou personalitat per haver de suportar tots els embats que sobrevenen.
«La nostra vida té sentit quan esdevé sobretot resposta generosa a una crida interior.»
Serà necessari, en certs moments, anar contra corrent, la qual cosa no sempre rep el vistiplau de la majoria. Quan la vida es pren seriosament i ens sentim amos del nostre destí, aleshores som capaços de crear un nou tipus de relació humana. Té sentit fer amics, compartir, implicar-se, solidaritzar-se amb causes justes, fer feines de voluntariat, afavorir el bon tracte, no romandre sols a l’atzar de qualsevol vent, blancs de qualsevol atropellament.
La nostra vida té sentit quan esdevé sobretot resposta generosa a una crida interior. Unes vegades pot semblar imperceptible, difosa o de baixa intensitat; altres vegades apareix amb més claredat i com si una llum ens arribés a l’hora de prendre decisions. Per això, cal renéixer a la confiança i no caure en el desànim quan moments de foscor ens envaeixen. Donem una resposta senzilla, diària, que neixi del cor, i que ens mogui a ser fidels als compromisos que hem assumit amb tota llibertat.
Així, serem referents d’una vocació madura, farem de la nostra vida un signe inequívoc del camí que hem escollit i de quina brúixola ens orienta. Testimonis de fidelitat que creen espais de comunió i acompanyen compromisos definitius que omplen de sentit la vida. Quan aquesta es pren seriosament ningú no resta indiferent i ajuda a molts a animar-se a fer el mateix. Són referents indiscutibles, persones que es donen del tot i fan de la seva vida un do per als altres. Són persones fermes, ben lliures, que sovint han d’anar contra corrent.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
