Som convidats a cercar Déu amb la voluntat de voler-lo trobar. Aquest moviment, profundament humà i espiritual, ens posa en relació amb el misteri més gran, un moviment que és més atracció que recerca, perquè, en la relació de l’home amb Déu, la iniciativa sempre és de Déu. Per això, celebrar l’Epifania, que significa «manifestació» del Senyor, ens situa en l’òrbita de la gratuïtat, del do, perquè és Déu qui, a través del seu Fill Jesús, té la iniciativa de «manifestar-se» i donar-se a conèixer. De part nostra, cal acollir-lo amb el cor net per veure’l en tota la seva lluminositat i veritat.
Acostumats a certes inèrcies, ara se’ns demana d’anar per aquest camí, aquell que Déu ens traça per poder-lo trobar i, sobretot, després, poder-lo anunciar. L’obra de l’evangelització no és compatible amb actituds de desconfiança i sospita, per això els qui cerquen Déu són convidats a canviar de ruta. L’Evangeli ens ensenya que la recerca sincera de Déu ens duu a l’encontre amb ell, sense sospites, ni acomodacions, ni rebaixes.
L’Epifania del Senyor obre totes les portes de l’acollida, del diàleg, de la inculturació de la fe, de l’aprenentatge mutu, de la proximitat, de la complementarietat. En aquest camí trobem els pobres, perquè aprenguem a caminar amb ells i sense cap altra credencial que la Paraula de Déu i el testimoni que neix del seu Amor.
D’altra part, l’obertura que ens demana la manifestació de l’Infant Déu a tots els pobles i cultures és el que ens posa en contacte amb moltes persones que no comparteixen la nostra fe. La nostra relació amb elles i amb les que, pel motiu que sigui, s’han allunyat de Déu i de l’Església, pot ser recuperada i refermada si la nostra actitud és d’acollida, de proposta humil i d’acompanyament en la seva recerca. Optar per aquesta ruta significarà algun canvi de mentalitat, el reconeixement dels nostres errors, l’ensorrament dels murs que ens separen, la superació de les intoleràncies. Haurem de prendre la decisió d’anar per un altre camí, perquè l’anunci de Jesucrist i el seu Evangeli estiguin totalment lliures d’aquelles adherències que desllueixen el seu contingut i afebleixen la seva força transformadora.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca