Andalusia prepara les romeries a santuaris marians o a d’altres d’especial devoció, com passa a Còrdova amb la romeria de Sant Domènec de Scala Coeli, el santuari del qual es troba en plena Serra Morena. La primavera porta de bracet tot un programa de festes religioses i alhora, diguem-ne, “civils”, enfilades amb els concursos de les Creus de Maig, dels Patis i de Reixes i balcons, que busquen i ofereixen unes jornades d’aromes especials per a l’encant i la diversió. Pràcticament, tots els pobles andalusos viuen les romeries al “so i a l’escalf”, “cants i devocions”, de la religiositat popular.

Els mesos d’abril i maig es revelen com una ocasió perfecta per celebrar, de manera col·lectiva i comunitària, “festes que entonen l’ànima i desenvolupen els millors sentiments”. Segons el calendari cristià, som en temps de Pasqua, marcat per l’alegria festiva de l’esperit. L’alegria ens fa explotar, és comunicativa, s’irradia. Val la pena recordar la frase de  Mark Twain: “El dolor es basta a si mateix, però per valorar a fons una alegria cal tenir algú amb qui compartir-la.” No es pot gaudir a soles, cal compartir amb els altres la festa, com passa amb el pastor que ha trobat l’ovella perduda o amb la dona que troba la moneda desapareguda.

No és fàcil viure aquesta hora amb tants contrastos, estira-i-arronses, xacres que produeixen ferides i drames que fereixen cossos i ànimes. Per això, és tan necessària l’alegria. La primavera és l’estació de les flors, l’aroma penetrant de la qual necessitem. Sobretot, la unció i l’emoció d’un esperit nou que calmi tempestes i ens faci somriure amb una esperança infinita.