“La música i la dansa es tornen pregària al voltant del desig de la pau.” Així comença la pregària escrita per Joan Maria Mayol, rector del santuari de Montserrat, i que ell i la benedictina Natàlia Aldana van llegir moments abans de l’estrena de la Sardana per la Pau, obra de Valentí Miserachs. Una pregària que finalitza així: “La pau és com la sardana, una anella a l’infinit dansant. Donem-nos les mans que ens agermanen, escoltem la tenora que anuncia amb alegria els dies nous que han de venir, i unim-nos als passos que s’enlairen amb joia cridant a tothom al compromís per la pau.”

Han estat molts els missatges de pau i fraternitat, lligats a la pietat i la cultura populars, que s’han fet sentir durant el pelegrinatge a Roma, del 6 al 9 d’octubre, amb motiu dels 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Al mateix moment que sonaven els acords i es ballava la Sardana per la Pau, arribaven les notícies tràgiques des d’Israel i Palestina. La terra de Jesús, malmesa per un conflicte endèmic, està novament immersa en una escalada de violència que, al tancament d’aquesta edició, vivia un moment àlgid.

Els participants al pelegrinatge montserratí van assistir a l’Àngelus del diumenge 8 d’octubre i van sentir de viva veu les paraules del Papa: “La guerra és una derrota: tota guerra és una derrota! Preguem per la pau a Israel i Palestina!” A tots i cadascun de nosaltres, des del nostre àmbit, ens toca treballar per la pau: Israel, Palestina, Ucraïna, Etiòpia o l’Alt Karabakh, on els cristians armenis pateixen persecució… i tantes guerres silenciades pels mitjans. De vegades serà amb la mediació, com fan el papa Francesc i la diplomàcia vaticana, però en d’altres només podrà ser amb l’arma poderosa de la pregària.

Encomanem-nos a la Mare de Déu de Montserrat, perquè ella, que té el món a les mans, ens ajudi “a viure la fraternitat universal, sense fronteres, sense exclusions, que dissipa les ombres d’un entorn tancat” (Discurs del Papa als membres de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat).