Sempre m’havia cridat l’atenció això de la “Galilea dels gentils”. Aquesta contraposició a Judea era significativa… Perquè realment Jesús es va moure molt per Galilea i va recórrer tot el territori. Però un dia aquest text de l’Evangeli em va fer trontollar algunes de les meves posicions. Va ser quan vaig entendre aquelles paraules del Crist, ja ressuscitat, adreçades precisament a les dones que van anar al sepulcre les primeres i van rebre el primer anunci del Crist. Ell els va recomanar que tornessin a Galilea, amb els germans, que seria allà on el trobarien.

Per a mi, Galilea és el carrer, el metro, l’autobús, els mitjans de comunicació, la vida que m’envolta i és allà on em trobo amb Jesús, en els germans. Per això, cada dia, quan surto de casa i m’aturo amb els “amics” del carrer que, de tant trobar-los en el mateix lloc, es converteixen en companys de camí, el trobo a Ell, a Jesús i em sento feliç. Potser serà la “Galilea dels gentils” dels que potser, conscientment o inconscient, estan allunyats de Déu o no coneixen Jesús, però jo me’l trobo en ells. I de les seves actituds, jo sovint n’he d’aprendre.

Un d’aquest amics del carrer acostuma a vendre uns cotxets de joguina en una cantonada del Portal de l’Àngel. Quan passo, li pregunto quants ha venut. Si encara cap, li dic que pregaré perquè tingui èxit en la seva feina. Al tornar, unes hores més tard, em diu: “Dos, he venut dos. Ja tinc per comprar un pollastre!”

Jo penso: amb quina poca cosa es contenta! I recordo que Jesús va dir que seran benaurats els pobres d’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.