A les portes de Nadal, l’Església ens ofereix aquest magnífic Evangeli, peça única d’art literari i font d’inspiració de tantes manifestacions artístiques de tot tipus: l’Evangeli de l’anunciació de l’àngel a Maria. És un Evangeli i, per tant, una bona nova, i ho és en un doble sentit: l’àngel és una bona nova i duu una bona nova a Maria i amb ella a tota la humanitat. Déu ha concedit el seu favor a Maria. L’àngel fa de mitjancer per dur aquesta gran notícia a Maria i, així, es fa ell mateix bona nova, com a portador de la paraula de Déu.
És aquest darrer aspecte que avui voldria comentar, perquè també nosaltres, batejats, hem de ser portadors de bona nova per als nostres germans i germanes del món que ens envolta. Em refereixo a la bona nova que Déu s’ha fet home per redimir-nos a tots! Déu ha vingut a pacificar els nostres cors.
I com han de ser els passos del mitjancer que anuncia aquesta pau de Déu? Com els de l’àngel que anuncia a Maria la Paraula de Déu. En aquesta expressiva peça d’art que és aquest Evangeli, l’àngel es fa present a Maria i es retira de la seva presència amb una delicadesa extrema, amb una suavitat que es desprèn de tot el diàleg entre ell i la Verge. Res fora de to, res imposat, res forçat. Tot s’esdevé anunciant-se, comunicant-se, proposant-se… i esperant al seu torn la resposta de Maria, fins al seu sí final, després que ella ha pogut assimilar plenament i comprendre tot el sentit de la Paraula que li és enviada.
També nosaltres com a mitjancers del Verb de Déu, hem de portar la bona nova de l’Evangeli al món amb suavitat i delicadesa, ben lluny d’actituds grolleres, impositives, superbes o estridents. Igual com fa l’àngel, en anunciar l’Evangeli als nostres germans, la nostra ha de ser una actitud humil i propositiva, de qui sap que porta el millor regal per als homes i dones de tots els temps, però que alhora és ben coneixedor que es tracta d’un regal, d’un do, que qualsevol estirabot pot fer-lo a peces. Al cap i a la fi, l’Evangeli que anunciem no comença amb el do d’un Déu que es fa infant, que pren la humilitat de la carn i la incapacitat de no dir ni tan sols una paraula? Com podem anunciar amb extravagàncies, estridències o paraules imponents el qui essent la Paraula es fa silenci en el bressol del seu naixement i en la creu de la seva mort? Que la pau de Nadal ompli els nostres cors de la delicadesa de Déu. I l’àngel es va retirar.
