La Quaresma que celebrem la vivim dins de l’Any Jubilar. Any veritablement sant. Peregrinem als sants llocs del Jubileu que han estat designats a les diòcesis. Tot és simbòlic. Peregrinar significa que el cristià és un pelegrí (Homo viator). És el camí que fem tots cap a Déu Pare, vers el Regne. Caminem de la mà de l’esperança.
Crist ens ha obert el camí viu i nou (He 10,20). Ens precedeix sempre la Creu del Senyor. Mai m’ha agradat l’aforisme: “És més important el camí que la meta.” Això no és cristià. Sense meta no hi ha camí, si no sabem per què i cap a on peregrinem, quin sentit té el camí? Peregrinar a una església jubilar no es justifica per ell mateix, sinó pel que fem a l’església jubilar. I el que fem allí és celebrar els sagraments. Havent professat la fe, celebrem els sagraments de la fe. La reconciliació sacramental, tan oblidada, i la comunió sacramental. Rebre el sagrament de la Reconciliació és més gran que rebre una indulgència. Això és clar. No ens avergonyim de predicar el sagrament, fem-ne catequesi i que els fidels en trobin ocasió, oportunitat i disponibilitat per part dels preveres per rebre’l. El sagrament de la Penitència forma part dels dons pasquals del Senyor i l’Església sempre ha reconciliat els penitents amb temor de Déu, misericòrdia i sigil.
Un Any Jubilar és fonamentalment un temps penitencial. El segell del perdó de Déu fa possible un nou començament de vida cristiana. Rebre el sagrament de la Penitència és retrobar nova la primera gràcia, la del baptisme.
És d’aquests sagraments que el Senyor enforteix i amb el qual fa créixer la seva Església. La litúrgia de l’Església no és cerimònia o quelcom extern. És l’exercici del sacerdoci de Crist. Ell actua en els seus sagraments. L’autor principal de la litúrgia és el mateix Senyor glorificat. Per això la litúrgia de l’Església és decisiva per a la seva vida. És essencial. Sense sagraments no existiria l’Església. Durant la Quaresma l’Església retorna a l’essencial. I l’essencial és Crist mateix. Allí troba el seu tresor i des d’allí es configura a la imatge del mateix Senyor. Tota ideologia distorsiona o edulcora el misteri de Crist. La litúrgia ens porta al centre de la fe que és Crist.
Visquem aquesta Quaresma ben a prop del Senyor, ben units a Ell. Peregrinem de la mà de l’esperança. Ben units, amb els germans, a l’Església. La fecunditat en ordre a l’evangelització rau en l’espiritualitat. Deixem que la gràcia del Jubileu actuï, no siguem impacients. Déu prepara els seus dons per a aquells que estima. Preguem també pel papa Francesc. Que el Senyor l’acompanyi. Pregar pel Papa i per les seves intencions és pregar per tota l’Església.
