La peregrinació al santuari marià de Medjugorje als 15 anys va marcar un abans i un després en el camí de fe de l’escocès Magnus MacFarlane-Barrow. Això i el testimoni dels seus pares, una família catòlica que va acabar per convertir la seva petita casa d’hostes en una comunitat de recés i pregària.
En el llibre que acaba de presentar en la versió espanyola, El cobertizo que alimentó a un millón de niños (Planeta), Magnus MacFarlane-Barrow parla de l’extraordinària història de Mary’s Meals («Àpats de Maria»), una organització que alimenta més d’un milió de nens de quatre continents. Els àpats es reparteixen als centres escolars per garantir que almenys rebin aliment un cop al dia i que la pobresa mai no sigui excusa per privar-los de l’escolarització.
«Aquest àpat ho pot significar tot per a aquests nens», ens deia en Magnus en entrevistar-lo amb motiu de la presentació del seu llibre a Barcelona. «Molts dels nens als quals alimentem mai abans no havien anat a l’escola.»
«És fantàstic alimentar més d’un milió de nens», reconeix en Magnus, «però sentim que la nostra feina no ha fet més que començar». I ens recorda que encara hi ha seixanta milions de nens en el món que no van a l’escola per causes relacionades amb la pobresa. «Cada vegada que donem de menjar a un nen ja mirem el nen següent, l’escola següent, perquè aquesta és la nostra prioritat.»
Caritat amb els més necessitats
Magnus MacFarlane-Barrow actualment té 49 anys, està casat amb la Julie (amb qui va compartir aquell primer viatge a la guerra de Bòsnia) i tenen set fills. Per a ell és molt important que la seu de Mary’s Meals continuï essent aquell petit cobert familiar (al petit poble escocès d’Argyll) que el seu pare feia servir com a garatge i taller, i on amb els seus germans va viure mil aventures.
I això mentre Mary’s Meals no deixa d’expandir-se arreu del món (la delegació espanyola és a Barcelona) i en Magnus ha estat rebut, entre d’altres, per la reina d’Anglaterra i ha pogut mantenir dues trobades amb el papa Francesc, que el va animar a continuar la feina.
Al Magnus no li importa que anomenem «caritat» a la feina que fa. «Avui dia la paraula caritat té connotacions negatives, però si la caritat és genuïna i real, el que fa és alliberar les persones de la pobresa», ens reconeix.
