Joan-Lluís Pérez Francesch, professor de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma, Guillem Pursals, politòleg i màster en Seguretat, i Lluís Sols, professor i col·laborador del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, han analitzat aquest dimecres, des del programa El Mirador de l’actualitat, la situació de la Constitució espanyola 40 anys després de la seva aprovació. Pérez Francesch ha comentat que “celebrar 40 anys d’un text que ha tingut coses molt positives requereix també un pla de reforma, perquè està com en la tercera edat“. En aquesta línia, ha afegit que “el problema són els partits polítics, que són ara incapaços d’arribar a majories de consens”. Com a conclusió, el professor ha assegurat que “aquesta Constitució necessita un rentat de cara i de tot”.

Sols, per la seva banda, ha dit que “la Carta Magna s’hauria d’haver anat adaptant aquests anys, tot i que s’ha de dir també que aquest acord original va ser molt més ampli que els assolits en èpoques anteriors”. Igualment ha lamentat que “hi ha un sector de la població, molt identificat amb el franquisme, que va agafant actituds diferents i gairebé comencen a guanyar la partida, perquè primer es van oposar a la Constitució, després es van alegrar amb el 23F i finalment van defensar reescriure la Carta Magna per la via de la interpretació”. Pursals ha assegurat que “la Constitució sempre s’ha interpretat cap a una direcció, cosa que fa que sectors progressistes fan que no els plagui prou el text”. Igualment ha destacat que “molts articles de la Carta Magna deriven a una interpretació jurídica a través del cos legislatiu”. Finalment el politòleg ha dit que, “si no hi ha intenció de modificar la Constitució, podem celebrar tranquil·lament el centenari”, i ha recordat una paradoxa: “Amb els mecanismes constitucionals de reforma, sempre serà més fàcil fer una nova Constitució que no pas modificar la vigent”.

La Carta Magna és un marc democràtic sotmès de manera creixent a crítiques i debats, en l’àmbit social i polític, sobre la seva utilitat i la seva possibilitat de reformes i adaptacions. La necessitat d’afrontar situacions i conflictes com el de Catalunya dins aquesta Constitució ha estat també tema dins el col·loqui. Els tres participants han coincidit en la idea que és possible una reforma que doni cabuda a les aspiracions sobiranistes del govern i de bona part de les forces polítiques catalanes. En l’altra cara de la moneda, han valorat que la carta magna va permetre passar, sense una nova guerra civil, de la dictadura franquista a un sistema democràtic.