El laic David Fornieles, de 42 anys i fill de Sabadell, ha estat nomenat director de la Xarxa Mundial de Pregària del Papa a Espanya. Substitueix en el càrrec el jesuïta Javier García Ruiz de Medina, que ha estat els darrers quinze anys al capdavant d’aquesta obra pontifícia.

Com ha rebut el nomenament de director de la Xarxa Mundial de Pregària del Papa a Espanya?

Amb una sensació de gratitud per la confiança que han dipositat en mi, per part de la direcció internacional, de la Conferència Episcopal Espanyola i de la Companyia de Jesús, tenint en compte que és una obra encomanada a nivell internacional a la Companyia i que per primera vegada assumeix aquesta missió a Espanya una persona que és laica. Per tant, aquest nomenament l’he rebut amb molt agraïment i alhora amb molta responsabilitat.

Com està organitzada actualment la Xarxa Mundial de Pregària del Papa?

La Xarxa ha fet un procés de recreació des de l’any 2010, quan s’anomenava llavors Apostolat de l’Oració —el nom amb què va néixer el 1844—, fins al que som avui. Actualment es presenta bàsicament com un servei a l’Església universal, a tots els catòlics que, d’alguna manera, vulguin revifar, despertar, renovar o viure en profunditat el caràcter missioner que ens prové del baptisme.

La Xarxa ha fet un procés de recreació des de l’any 2010, quan s’anomenava llavors Apostolat de l’Oració —el nom amb què va néixer el 1844—, fins al que som avui

Quins són els seus objectius fonamentals?

Pregar i viure els reptes que l’Església i la humanitat tenen avui dia, que se’ns concreta en aquestes intencions que el Papa ens ofereix cada mes. I convidar-nos a ser apòstols en la vida diària. Per fer-ho, proposem un ritme de pregària en diversos moments durant el dia, especialment en l’oferiment personal al matí i amb la revisió a la nit.

Com es du a terme aquest propòsit?

A partir d’un itinerari espiritual, que hem anomenat El Camí del Cor, el qual pretén obrir-nos a l’Esperit Sant i treballa per unir la nostra vida i el nostre cor a la vida i al cor de Jesús. Així ha estat des de l’inici i continua sent-ho fins al moment present. La base de la nostra espiritualitat, el doll d’on bevem, és el cor traspassat de Crist, obert a la creu i ara gloriós i ressuscitat, que ens mostra el seu amor i la seva compassió, i que som cridats a viure i a imitar.