Jordi Verdaguer, advocat i president de Barcelona amb Síria, Guillem Pursals, politòleg i màster en Seguretat, i Robert Manrique, assessor en atenció a víctimes del terrorisme, han parlat aquest dijous, des del programa El Mirador de l’actualitat, de l’amenaça terrorista sense fronteres, molt difícil de combatre i sobretot d’eradicar. Aquesta dura realitat es tornava a complir amb l’atac d’Estrasburg, on un individu (després abatut i mort per la policia francesa) va provocar la por i, el que és pitjor, la mort de cinc persones i les ferides a una desena de víctimes més. Pursals ha destacat que “l’amenaça terrorista no s’acabarà mai de difuminar del tot ni desapareixerà, perquè és una nova forma de fer guerra, que ja no és entre països”. En aquesta línia, el politòleg ha afegit que “els grups terroristes són focus armats, actors supraestatals, que volen fer mal, subvertir l’ordre establert i anar contra un continent, contra una religió sencera o contra els valors occidentals”.

Verdaguer, per la seva banda, ha comentat que “ara el terrorisme no té ni ideologia i busca només fer mal i generar por”. El també escriptor ha reivindicat “l’educació, perquè aquí estem fent alguna cosa malament perquè hi hagi tantes persones que es radicalitzen a les presons i a les escoles”. I l’assessor en atenció a víctimes del terrorisme Robert Manrique ha assegurat, referint-se a l’atemptat d’Estrasburg, que “el terrorisme d’inspiració gihadista ha arribat a Europa per quedar-s’hi”. També ha lamentat que “lluitar contra una persona disposada a matar-se, a tallar el coll a qualsevol que passi o fer un mal il·limitat és molt difícil, i evitar aquests comportaments està en mans de les forces de seguretat i de l’educació”. Parlant de l’ajuda que realitza a les víctimes supervivents i familiars de morts als atemptats de Barcelona, Cambrils i Alcanar, ha lamentat “les dificultats que està posant l’Audiència Nacional a l’hora d’ajudar aquestes persones afectades”.

La matança d’Estrasburg, que encara podria haver tingut un balanç pitjor, és un exemple del perill persistent els últims anys a Europa, amb especial expressió assassina en signes nadalencs com són els mercats. Això passa mentre perviu el record del crim comès en un mercat de Nadal a Alemanya i coincidint amb els avenços en la investigació judicial de l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona i la matinada següent a Cambrils. S’ha sabut que els Mossos van identificar un mes abans quatre terroristes d’aquella massacre i que la cèl•lula va recopilar dades sobre possibles objectius a Madrid. Per on passa una sortida a aquest terrible drama a Europa? Es pot donar una resposta global? Les preguntes segueixen obertes.