L’Evangeli que avui comentem és d’aquells que diem ens parlen dels darrers dies. I en part és així: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra. (…) Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.» L’Evangeli parla de la fi del món i, sobretot, de la segona vinguda de Jesucrist, quan retornarà per reconduir totes les coses cap al Pare. És una veritat de fe que professem cada diumenge durant el Credo.
Però aquest Evangeli d’avui, no parla només de la fi dels temps i de la segona vinguda de Crist, sinó que parla del nostre temps: del temps de cada dia, del temps que cada cristià viu en aquest món; un temps marcat per l’ara del propi baptisme i de la pròpia vida de fe i per l’encara no del nostre pas d’aquest món a l’altre. Ens parla fonamentalment de la nostra vida, com a cristians enmig del món. «Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom.» Hi haurà… però abans de tot això…. Abans dels darrers dies, hi ha el cada dia; la lluita de cada dia per mantenir-se fidel donant testimoni enmig del món del Crist ressuscitat. La incomprensió, les falses acusacions, fins i tot les persecucions, formen part del nostre temps, del nostre pas per aquest món, ja des del moment del nostre baptisme. La vida del cristià, que amb la seva vida dona testimoni del Crist, és una vida que suscita l’odi, l’odi de qui no suporta que portem el nom de Crist i intentem posar el Crist per davant de tot en les nostres vides amb el servei als pobres, amb la denúncia de la injustícia i amb l’esperança d’un cel nou i d’una terra nova, que són l’ànima del nostre obrar en aquest món.
És d’aquest cada dia que ens parla l’Evangeli d’avui. I ens diu dues coses molt importants. La primera: «Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la.» La segona: «Però no es perdrà ni un dels vostres cabells.» Dues coses que es poden resumir en una paraula: confiar.
Si volem donar testimoni del Crist, ens cal abandonar-nos totalment a Ell, confiar-hi plenament, amb totes les nostres forces, com al tresor més preuat de la nostra vida, tant com la vida mateixa. Perquè és així com ens guanyarem per sempre la vostra vida.
