Del 18 al 23 de gener els bisbes de la Coordinadora de les Conferències Episcopals de Terra Santa fan la seva visita anual als Llocs Sants. Enguany, marcada per l’alto el foc entre Israel i Hamas. Aquesta visita vol mostrar el suport a la comunitat cristiana i conèixer de primera mà quina és la seva realitat. El bisbe de la Seu d’Urgell, Joan-Enric Vives, hi participa com a representant de la Conferència Episcopal Espanyola. En declaracions a Ràdio Estel i Catalunya Cristiana ens acosta la realitat dels cristians a Terra Santa.

Quines són les primeres impressions de la visita de la Coordinadora de Conferències Episcopals de Terra Santa?

Un any més, els bisbes de la coordinadora amb la voluntat de fer visible la nostra presència episcopal a Terra Santa, hem vingut aquí. Estem visitant des de Jerusalem diversos llocs: Taybeh i Ramal·lah, Aboud… entre d’altres. També hem intentat anar a Nablus, però no hem pogut.

D’aquesta manera hem pogut veure unes quantes comunitats cristianes. Hi anem a celebrar com a bisbes, perquè venim a portar, certament, un missatge de confort, d’ajuda, de sostenibilitat a les nostres comunitats cristianes.

Es tracta de fer-los arribar que no estan sols, que nosaltres volem estar amb ells i que preguem, ajudarem i ajudem, que volem venir a escoltar la seva veu en directe, els seus sofriments en directe.

Una proximitat que necessiten especialment en aquests moments.

Que la comunitat cristiana sigui present a Terra Santa, per més que sigui una minoria, molt important certament, en el conjunt d’Israel i en el conjunt de Palestina, és un fet molt important i significatiu. Per les obres educatives i també sanitàries, d’ajuda, però també de pregària, de presència de lloança, perquè és el país de Jesús i volem aprendre d’Ell a servir-lo.

Els cristians tenen una veu potent actualment amb el patriarca llatí de Jerusalem, el cardenal Pizzaballa, molt important, però també amb el senyor nunci, la custòdia dels franciscans, i molts altres ordes religiosos i, sobretot, laics col·laboradors.

Aquí ajuda molt Càritas espanyola, a partir de les Càritas de les nostres diòcesis. Aquesta és una realitat que estem comprovant un cop més.

Com s’estan vivint aquests primers dies d’alto el foc?

Aquest alto el foc ha portat alegria. Ahir ens deia el rector de la parròquia catòlica de Gaza, la parròquia de la Sagrada Família, el P. Romanelli: “Aquesta nit ja no hi ha hagut bombes.” I això, podem imaginar que és una gran notícia. Ara hi ha molta destrucció, ha estat terrible. Tant el segrest de Hamas, certament, com aquesta reacció tan deshumanitzada que ha tingut Israel amb les persones, especialment infants, tants i tants nens, que han mort, que han quedat ferits… ens parlen de més de 100.000 ferits i que no hi ha hospitals. S’han destruït escoles, hospitals, centres de Nacions Unides i totes les infraestructures, carreteres… Per tant, tota la dificultat que hi haurà per reconstruir és molta.

Per on comença la reconstrucció?

Aquesta és una altra paraula important. Ens deia el patriarca que sobretot el tema educatiu, les escoles. Això és molt important per als nens, per als joves, per a les famílies, per tornar a la vida normal; però també l’alimentació, els queviures, hem de poder fer-los entrar, cosa que no s’ha permès. I la comunitat cristiana ha de poder continuar el seu treball de mediació, humil, però de mediació.

Ha estat molt important la presència i el servei que ha fet la parròquia cristiana catòlica que el patriarcat té a la Franja de Gaza. Molt important perquè han acollit els altres cristians i han pogut donar menjar, aigua i d’alguna manera suport a moltíssimes altres famílies que són musulmanes.

No es tracta d’ajudar només els meus, els propis, els que pensen com jo, sinó que el cristià sempre té un sentit de servei i d’ajuda. Per tant, aquí esperem que aquest alto el foc es pugui mantenir. Té unes fases, com s’ha manifestat molt i s’ha explicat bastant. Ara convé que aquestes fases es vagin consolidant i que es pugui arribar, diguem-ne, a un cert procés de pacificació.

“No es tracta d’ajudar només els meus, els propis, els que pensen com jo, sinó que el cristià sempre té un sentit de servei i d’ajuda”

Tant de bo que puguin conviure Palestina i Israel com dos estats amb fronteres segures. Però tot això es va veient cada vegada amb més dificultats. Es fa molt difícil mantenir encara avui aquesta perspectiva. La solució dels dos resultats és la més ideal, certament, però ara no és la solució.

Ara el que cal és mantenir aquestes comunitats i ajudar-les.

De quina manera podem ajudar-hi des de Catalunya?

El que demano, des de Ràdio Estel i des de Catalunya Cristiana, és que estiguem a punt per ajudar. Hem d’ajudar-los a reconstruir. I després que les peregrinacions es mantinguin i creixin. És a dir, que convé que els pelegrinatges tornin a agafar ritme i també l’agermanament de parròquies o d’escoles.

Tot això és molt important des de Catalunya. Som molt amics del poble jueu i del poble palestí, i hem d’ajudar-los.