Quan feia només quatre dies que havia finalitzat el Sínode sobre la Sinodalitat (2021-2024) vam tenir l’enorme privilegi de mantenir una conversa amb dos pares sinodals i màxims homes de confiança del papa Francesc: els cardenals Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga, arquebisbe emèrit de Tegucigalpa (Hondures).

Maradiaga, a punt de complir 82 anys, ha estat coordinador del primer consell de cardenals del papa Francesc i president de Càritas Internacional. En total, ha participat en onze sínodes i aquesta vasta experiència li permet concloure que el Sínode sobre la Sinodalitat “és una nova eclesiologia en la qual laics i laiques ja no són simplement clients de la jerarquia, sinó participants. Això és inèdit i obre un futur preciós”.

Però com bé reiteren els cardenals al llarg de l’entrevista, el papa Francesc no s’ha inventat res, sinó que el que ha fet és donar resposta al repte encara pendent de portar a terme l’acompliment del Concili Vaticà II. “En diverses ocasions el Papa ha dit que un concili triga almenys cent anys a aplicar-se del tot”, recorda el cardenal Omella.

Per tant, així com és un repte el postsínode, és a dir, l’aplicació a les Esglésies locals del que s’ha treballat a l’aula sinodal, també ho continua sent la recepció plena del concili convocat per Joan XXIII (1962) i prosseguit i clausurat per Pau VI (1965), efemèride de la qual l’any vinent celebrarem el 60è aniversari.