Som conscients de les arrels que mantenen viva la nostra dignitat com a cristians? Rebre el Baptisme ha d’haver marcat la nostra vida fins al punt de fer-ne un signe visible de l’amor de Déu i, al mateix temps, valorar la pertinença a l’Església i ajudant que sigui una fraternitat sense fronteres. El baptisme és la porta d’accés als altres sagraments i la font del compromís per anunciar l’Evangeli. En definitiva, ja que les nostres arrels són sagrades, quin respecte i fidelitat mereixen? És una llavor que la cuidem i la deixem créixer?

Celebrant el Baptisme de Jesús, és un moment per valorar la decisió de centrar la nostra vida en Ell. Revisem, doncs, com celebrem i vivim avui el sagrament del Baptisme: què significa per als pares i mares que el demanen per als seus fills? I en el cas el Baptisme d’adults? Tractant-se de l’entrada a l’Església, com ho viu la comunitat cristiana? Com hi és present? Què significa l’entrada de nous membres a l’Església? De fet, hauria de ser un moment per ser-hi present tota la comunitat.

Pel Baptisme som fills de Déu, la nostra màxima dignitat, el millor regal. Quan era rector de parròquia, recordo el comentari d’un pagès en una reunió de preparació de l’homilia: “Jo veig el Baptisme com un gran regal que Déu ens ha fet, posat dins una capsa molt ben embolicada amb paper de cel·lofana i fermada amb un floc molt vistós. A vegades, però, encara hi ha qui no ha desfet el floc ni ha obert la capsa, per això no viu l’alegria del regal, l’alegria de ser cristià. I va afegir: “Quina llàstima!” Va ser una bona lliçó la intuïció d’aquest bon home que ho vivia de ple. Ens va fer pensar molt a tots i ho vaig contar a l’homilia.