Un total de 88 projeccions en 51 sales de 23 ciutats d’arreu de Catalunya s’apleguen en aquesta edició del certamen, que també serà virtual
La 18a Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya se celebra del 15 al 30 de novembre, amb un cartell de 84 pel·lícules que es poden veure presencialment i en línia. En total, hi ha programades 88 projeccions presencials, en una cinquantena de sales repartides en 23 municipis d’arreu de Catalunya. Les poblacions que enguany acullen la Mostra són Alella, Barcelona, Blanes, Figueres, Girona, Granollers, la Vall d’en Bas, les Franqueses del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Montblanc, Olesa de Montserrat, Olot, Reus, Sabadell, Salt, Sant Cugat del Vallès, Tarragona, Terrassa, Vic i Vilassar de Mar. Algunes de les obres que s’hi projectaran són El jove Ahmed, dels germans Dardenne, una pel·lícula que aborda el tema del radicalisme religiós i que obre portes al diàleg; El pa de la guerra, de Nora Twomey, que denuncia la barbàrie a què són sotmeses les nenes afganeses; The Farewell, de Lulu Wang, sobre el dol i les diferents maneres que té l’ésser humà de fer-hi front. La Mostra arriba un any més als centres penitenciaris de Catalunya i als centres educatius de justícia juvenil, en el marc de les activitats per a la reinserció de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. Aquest any s’hi projectaran, respectivament, els films Especials, dels directors guardonats l’any passat amb el Premi de Cinema Espiritual, Eric Toledano i Olivier Nakache, i Déu meu, però què t’hem fet… ara?, del francès Philippe de Chauveron. Oferta en línia L’edició d’enguany de la Mostra, que està adherida a Catalunya Film Festivals, reprèn la versió virtual iniciada l’edició anterior a causa de la pandèmia. Les plataformes on es podrà veure la Mostra des de casa són la Sala Virtual Verdi i FilminCAT. Les dones, protagonistes del cinema espiritual En aquesta edició de la Mostra es vol fer visible el paper de les dones en el marc de les diferents tradicions religioses. Per això, s’hi han inclòs films en què els personatges principals són dones, com ara El pa de la guerra, que té com a protagonista una nena afganesa que viu a Kabul sota el règim talibà i que tracta dels drets de les dones i del dret a l’educació; The Farewell, en què la protagonista és una dona gran que pateix un càncer terminal, versa sobre el dol i les diferents maneres que té l’ésser humà de fer-hi front; Fortuna explica el periple d’una nena etíop que arriba com a refugiada a una comunitat de monjos després de creuar la Mediterrània en una pastera i és un apropament espiritual al drama de la immigració; Una pastisseria a Tòquio, explica la història de la Tokue, una anciana amb les mans deformes a causa de la lepra, que s’ofereix a ajudar un pastisser: una mirada zen sobre el valor de les persones. Pel que fa al format virtual, al canal sobre cinema espiritual de la plataforma FilminCAT es programaran pel·lícules que giren a l’entorn de personatges femenins en un context marcat per alguna de les diferents tradicions religioses. Aquest apartat es titula “Dones i religions. La fe conjugada en femení” i inclou els films següents: Mimoses, Thelma, Les innocents, Fatima, Ida, Mustang, Hannah Arendt i Les invisibles. Retrospectiva de Satyajit Ray A la Filmoteca de Catalunya, amb la col·laboració de la Casa Àsia, es programa una retrospectiva sobre el cineasta indi Satyajit Ray, en el centenari del seu naixement (Calcuta, 1921-1992). Ray es considera un dels cineastes més importants del segle XX. La seva sensibilitat el porta a indagar en la complexitat de les relacions humanes, sense defugir aspectes problemàtics de caràcter religiós, social i polític de l’Índia contemporània. Cicle “Ecologia i espiritualitat” La Mostra programa el cicle “Ecologia i espiritualitat”, amb la col·laboració de Justícia i Pau, en què es projecten dos documentals que conviden a la reflexió sobre el model de planeta: La sal de la Terra, de Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado, una reflexió sobre les desigualtats i els interrogants de la raça humana, i Els espigoladors i l’espigoladora, d’Agnès Varda, que convida a reflexionar sobre la societat de consum. 4t Premi de Cinema Espiritual El 23 de novembre, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, lliurarà el 4t Premi de Cinema Espiritual a la guanyadora d’enguany, Judith Colell, directora de cinema, guionista, productora i actual presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. Colell rep el premi per la seva trajectòria com a autora de nou llargmetratges, entre els quals destaquen 15 horas (2020), guanyador del premi Signis a la millor pel·lícula en el reconegut Festival Internacional de Málaga 2021, Elisa K, Dones i 53 dies d’hivern. La seva sensibilitat humanista es manifesta en la manera com reflecteix la fortalesa de les dones enfrontades a proves molt dures (l’abús sexual, el maltractament, la manipulació o la solitud). Igualment, destaca en el tractament de la vulnerabilitat humana, sobretot dels nens, els ancians o les persones empobrides.
