Quan els educadors i educadores mirem la matèria de Religió entrem, sobretot, en maneres preconcebudes de com ens van ensenyar a nosaltres. Des del pensament, la història, les reflexions, els programes tradicionals on hi ha molts ensenyaments importants que cal fer. Quan mirem les matèries de visual i plàstica, que ara es diu arts plàstiques, visuals i audiovisuals, les entenem tal com ens van ensenyar, copiar de la realitat, fer les coses el millor possible i centrar-nos en les formes i en les composicions.

Molts cops ens hem preguntat si davant de tots aquests sistemes nosaltres vam ser formats en la creativitat, i si des de la matèria de Religió ens van mostrar l’art com a llenguatge per expressar la interioritat, i si des de l’art vam poder transcendir-nos a nosaltres mateixos i transcendir les mateixes obres i anar més enllà, on els camins del veritable art poden transportar l’ésser humà.

En l’actualitat les coses han canviat i les eines per treballar a l’aula s’han convertit en mitjans dependents les unes de les altres, on la matèria troncal es converteix en eix d’un projecte interdisciplinari i les altres matèries li fan costat. Totes les matèries s’enriqueixen les unes de les altres, de manera que l’estudiant arriba a trobar sentit al que fa per les mateixes interrelacions del que se li proposa. Això no deixa de ser un assaig per a la vida.

Educant des de les arts plàstiques, visuals i audiovisuals amb valors, els joves van generar una connexió amb la terra mitjançant la creació de produccions artístiques de petit format. Aquests joves juntament amb altres artistes professionals de diverses confessions i religions van treballar amb un fil comú, transitant pel camí de la Laudato Si’, permetent observar la natura i entrar-hi en contemplació. Ara, els fruits d’aquest treball compartit es poden veure a l’exposició itinerant Art descalç per la Terra, impulsada per Justícia i Pau.

Educant des de la classe de Religió i de Valors, i treballant amb projectes artístics, proposem l’experiència que vam viure de presentar l’espiritualitat i el silenci com a espai de connexió de totes les persones i alhora confessions i religions. Va ser una proposta molt ben acollida pels joves, els va obrir el cor i la ment per connectar amb si mateixos i comprendre que tots i totes formem part d’una unitat que ens transcendeix. Vam visitar l’exposició i els nois i noies van agrair la connexió amb la nostra Casa Comuna, des de l’art, des de la pintura, escultura, ceràmica i fotografia. Una exposició creada per part d’artistes professionals i també de grups de joves estudiants.