Thierry Roch va formar part de la Guàrdia Suïssa del Vaticà durant dos anys i mig. Un servei que protegeix el Pontífex i la seva residència des del 1506. Tradició i modernitat van lligades en aquest cos de vigilància. A més, Roch va ser corredor de fons a l’Athletica Vaticana.
Els guàrdes suïssos encara vesteixen el tradicional uniforme renaixentista: el gorret de color groc mostassa i blau marí amb una flor al centre; el jersei i pantalons de ratlles verticals grogues i blaves, amb una armilla vermella; els mitjons de color groc i blau; les sabatilles negres amb una coberta groga a la part superior i l’espasa i l’escut: símbols tradicionals de la seva funció de defensa. Indumentària que dota d’un aspecte cerimonial i històric els seus membres.
Així i tot, els mètodes amb què els guàrdies suïssos duen a terme la seva tasca i l’entorn en què es mouen han evolucionat. Joves com Thierry Roch tenen en comú el gust per l’aventura, per trobar nous companys i amics, per la cultura italiana, per aprendre noves llengües i experimentar de forma intensa la seva fe. També, el gust per fer esport. En els entrenaments, canvien els tradicionals uniformes per samarretes i sabatilles esportives.
Al reportatge Europa des de l’aire: Itàlia, de la Nathional Geographic, es veu com Thierry Roch fa activitat física pels carrers de Roma. A més de ser guàrdia suís, va ser corredor de fons de l’equip Athletica Vaticana. Equip que va ser fundat el gener del 2019 i reconegut pel Comitè Olímpic Italià. Avui, encara actiu i conformat per unes dues-centes persones de la Santa Seu. Sacerdots, monges, treballadors, guàrdies suïssos que practiquen atletisme, ciclisme, pàdel i criquet sota la bandera del Vaticà. S’entrenen de valent per competir als Games of Small Countries in Europe, i potser, algun dia, als Jocs Olímpics.
El Vaticà està enmig del rovell de l’ou de Roma, capital mil·lenària, captivadora d’antiguitat i modernitat. Els carrers s’omplen de locals i visitants a monuments icònics cada dia. Córrer per la ciutat és impracticable, llevat que et llevis d’hora. Thierry i els seus companys d’equip, començaven els entrenaments a les cinc del matí. Seguien un itinerari que iniciava al Vaticà, passava per la plaça Navona, pel Panteó, pel Fòrum Romà i finalitzava al Colosseu. D’anada i tornada, sumaven cinc quilòmetres de cursa.
Una ruta plena d’història que conté memòries esportives. A la plaça Navona (any 85), hi havia un estadi d’atletisme amb capacitat per a 15.000 espectadors. Si ens hi fixem, reconeixerem la forma d’estadi que s’hi ha conservat. Va ser la primera seu permanent a Roma on se celebraven competicions d’atletisme i curses de cavalls. I, al Colosseu (any 80), on els gladiadors lluitaven fins a la mort amb contrincants o animals que s’alliberaven de 36 escotilles. La seva forma recorda la dels estadis de futbol actuals.
Aquest setembre, al Palau de Sant Calixte, es va beneir i inaugurar la nova seu de l’Athletica Vaticana amb el cardenal José Tolentino de Mendonça, prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació. “L’Athletica Vaticana té una visió integradora de l’esport, pensant sempre en els últims, mai en el triomf individual, amb una visió de conjunt… l’esport agrada tant a Déu per la seva capacitat de posar les persones en harmonia amb la creació i d’afavorir la convivència i fraternitat entre nosaltres”, va recordar Mendonça durant la inauguració de l’espai.
