1.231 persones dormen al ras a Barcelona. És el resultat del recompte que Arrels Fundació va realitzar la nit del 15 de juny, amb el suport de 522 persones voluntàries que van recórrer els barris de la ciutat i van enquestar 354 persones que viuen al ras. Aquesta xifra és de mínims i evidencia que cal més atenció social i polítiques públiques per fer front al sensellarisme.
La nit del 15 de juny vam detectar 1.231 persones dormint al ras, una xifra que supera la de l’any passat i que evidencia que haver de viure al carrer no és un fet normal. Cada vegada són més les persones que es veuen abocades a fer vida al ras. Dormir o intentar descansar, sempre atentes al que pugui passar; menjar, ocupar el temps lliure, anar al lavabo o dutxar-se són actes que fem de manera rutinària les persones que gaudim d’un allotjament, però per a les persones que viuen al carrer es poden transformar en dinàmiques difícils de sostenir, tant a l’hivern com a l’estiu.
“Cal que les administracions destinin més recursos al sensellarisme”
FERRAN BUSQUETS (director d’Arrels Fundació)
“És urgent que les administracions destinin més recursos al sensellarisme, un problema que afecta cada vegada més a una gran part de la població i que té a veure amb l’accés a drets tan bàsics com el de l’habitatge, entre d’altres”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels. La implicació de la ciutadania és també un pilar indispensable en aquest sentit. “El fet que tantes persones hagin participat com a voluntàries a l’acció del 15 de juny i que la ciutadania segueixi preocupada i actuant és clau”, afegeix.
Enguany les persones que han participat de l’enquesta van recórrer 61 barris de la ciutat de Barcelona la nit del 15 de juny i van localitzar bona part de les persones que hi ha dormint al carrer. A més, l’equip de carrer d’Arrels ha aportat el seu coneixement sobre algunes zones de la ciutat on no van poder anar la nit del 15 de juny i on saben que hi ha persones dormint. Així, van detectar que 1.231 persones dormen, com a mínim, als carrers de Barcelona actualment.
Pel que fa a les dades per districtes, hem detectat 344 persones dormint als carrers de Ciutat Vella, un 28% del total; li segueix l’Eixample, amb 297 persones (24% del total) i Sants-Montjuïc, amb 183 (15%). A continuació es posiciona el districte de Sant Martí, amb 159 persones dormint al carrer (13% del total); Horta-Guinardó, amb 67 persones (5%); Nou Barris, amb 54 persones (4%); Les Corts, amb 43 persones (3%); Sarrià-Sant Gervasi, amb 34 persones (3%); Gràcia, amb 32 persones (3%) i Sant Andreu, amb 18 persones (1%).
La nit del 15 de juny van recórrer la totalitat dels districtes de Ciutat Vella, Sant Martí i Les Corts i gairebé tot l’Eixample, Sants-Montjuïc i Gràcia. Només van poder abastar, però, una part de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.
“Arrels fa unes propostes per fer front al sensellarisme”
Des d’Arrels tenen una sèrie de propostes per fer front al sensellarisme que volen fer arribar tant a la ciutadania com a les administracions. Són les següents:
—Garantir el dret a l’habitatge, més enllà de serveis socials. L’habitatge públic a Barcelona no supera el 2% i les persones sense llar tenen dificultats per accedir-hi. El Pla de Lluita contra el Sensellarisme 2016-2020 proposava habilitar 150 habitatges seguint el model Housing First, un objectiu que no s’ha assolit. Arrels demana més facilitats perquè les persones sense llar accedeixin a habitatge públic i a promocions habitacionals específiques per a persones sense llar.
—Obrir l’accés a la Mesa d’Emergències. La normativa de la Mesa d’Emergència a Catalunya estableix que totes les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat extraordinària i de pèrdua imminent de l’habitatge, entre elles les persones que viuen al carrer, puguin accedir a un habitatge de lloguer social. Malgrat això, la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona no ho contempla perquè té una normativa pròpia. Arrels proposa modificar-la per no deixar fora les persones que viuen al ras. L’accés a l’habitatge tampoc ha d’estar condicionat per la manca de recursos econòmics, l’estat de salut de la persona i/o el consum de tòxics.
—Obrir espais petits a cada barri perquè centenars de persones deixin de dormir al carrer. L’objectiu és superar el model actual d’albergs massificats i amb llista d’espera, i oferir un lloc segur on passar la nit i adaptar-se a les necessitats de les persones (dones i persones LGTBI, amb animals de companyia, amb addiccions i/o problemes de salut mental…). Proposen espais nocturns, petits i ubicats per tot el territori. Des d’Arrels han comprovat que és una opció que funciona i que és més econòmica.
