En la roda de premsa de presentació del Domund (que se celebra el 18 d’octubre), el director nacional d’Obres Missionals Pontifícies (OMP), José María Calderón, explicava les dificultats d’enguany per la pandèmia tant en les missions com en la celebració de la campanya al nostre país.

“Les guardioles del Domund no podran sortir al carrer aquest any”, deia Calderón. Les limitacions en l’aforament a les parròquies, la importància de reduir els desplaçaments, la dificultat que els missioners visitin escoles, les precaucions amb els diners en efectiu són algunes de les dificultats amb les quals es troben els organitzadors de la campanya, Obres

Missionals Pontifícies.

El gran repte és poder mantenir l’activitat missionera de l’Església en 1.115 territoris de missió. En paraules del director d’OMP, “les necessitats de l’Església en missions s’han multiplicat”.

L’any passat, gràcies al Domund es van poder enviar 10.527.782,81 euros a les missions des d’Espanya. Des d’OMP es proposen noves formes de col·laborar amb les missions, que van més enllà de les col·lectes de les misses, com Bizum (00500) o targeta de crèdit, entre d’altres, a més d’una cursa virtual solidària.

Segons Calderón, col·laborar amb el Domund és participar en la missió de l’Església amb els diners, el temps i la pregària, especialment en aquest any de pandèmia.

El nunci del Vaticà a Espanya, Mons. Bernardito Auza, també participava en la roda de premsa i confirmava que “els diners ajuden a construir escoles, parròquies, centres de salut allà on els governs no arriben”.

Igualment, insistia en la necessitat d’una Església missionera, en sortida, que es reflecteix, entre altres coses, amb l’anunci del Papa d’ampliar la formació dels futurs diplomàtics del Vaticà amb un any a les missions: “Esperem que el Domund sigui per a cadascun dels catòlics un dia per pensar en els altres.”

I en la presentació de la jornada als mitjans, no podia faltar el testimoni missioner. En aquesta ocasió, el protagonista era el combonià Enrique Rosich amb una experiència de 40 anys al Txad. Ell ha pogut conèixer la primera generació de cristians del país.

Rosich recordava que quan va arribar al Txad hi havia una guerra civil i pocs missioners gosaven anar-hi. Durant la guerra, va haver de viure confinat i quan no podia sortir a evangelitzar es preguntava quin sentit tenia ser allà, tancat. Els cristians txadians li van donar la resposta: “Abans érem germans en Crist, ara som germans en el patiment.”