Com bé ens diu el poeta, “tot està per fer i tot és possible”, però, ai las!, res es farà i cap fita serà possible sense esforç. Per això, l’esforç és un valor, i ho és en la doble accepció de la paraula. És qualitat preuada i, alhora, és coratge a emprendre reptes i afrontar perills.
D’una banda, l’esforç, de fet, la cultura de l’esforç, és un valor concret com ho puguin ser el joc net, l’estimació o la generositat, i, com a tal, no podem ensenyar esforç sinó educar en l’esforç. No podem confondre ensenyar, entès com un adoctrinament, amb educar, que consisteix en la transmissió d’unes actituds bàsiques, sempre lligades a l’experiència.
En aquest sentit, educar en la cultura de l’esforç implica promoure, a casa i a l’escola, el treball i la dedicació d’infants, adolescents i joves. A més, en el cas dels entorns escolars, això s’ha de concretar en el compromís de l’alumnat amb el seu propi procés d’aprenentatge.
Cal potenciar el sentit de l’esforç des de la base, cal posar l’educand davant de reptes nous, perquè hagi de trobar solucions per ell mateix. Posar-lo davant de situacions que desconeix i que el forcen a pensar i a espavilar-se per si mateix.
I, d’altra banda, per esforçar-se cal el valor. Això és, el valor d’assumir la condició limitada i vulnerable de tota persona, no amagar els defectes i, menys encara, imputar els propis errors als altres.
Si bé és cert que l’esforç prolongat és l’únic que pot donar resultats, a voltes, però, ni tan sols amb esforç s’aconsegueixen els objectius que anhelem, perquè ens manquen capacitats naturals per poder desenvolupar determinades habilitats, perquè el nostre entorn no ens és favorable o, fins i tot, per un cop de mala sort. Som éssers fal·libles en un món injust.
Tal com deia Mahatma Gandhi, “la recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa” perquè l’esforç en si mateix promou altres valors essencials com la fortalesa, la paciència, el control i la motivació. I justament això, més que no pas els resultats assolits, és crucial en la formació dels nostres fills o alumnes, ja que els prepara per afrontar els reptes de la vida adulta i els ajuda a esdevenir responsables i competents.
A més, com que no som si no som a través dels altres, si malgrat l’esforç els nostres fills o alumnes no arriben a llurs objectius, la retroalimentació constructiva dels altres —a casa o a l’escola— ajudarà a identificar àrees de millora i a reforçar la confiança en les pròpies capacitats.
