“A Síria ja no dipositem la nostra esperança en ningú; només en el mateix poble sirià.” Així de rotund s’ha mostrat el psicòleg Bahjat Azrie, responsable del programa de suport psicosocial dels Maristes Blaus, soci local de Mans Unides a Alep (Síria), a la trobada amb mitjans celebrada a la seu dels Serveis Centrals de l’ONG a Madrid, el 4 d’abril.
Des de l’inici de la guerra, el 2012, fins a l’enderrocament del règim de Bashar Hafiz al-Assad el 2024, els esdeveniments a Síria han creat una enorme inestabilitat social i econòmica al país asiàtic, que no permet a la castigada població tirar endavant.
“Com s’aixecarà la gent si els estan enfonsant amb una crisi rere l’altra?”, s’ha preguntat el representant del soci local de Mans Unides.
Això fa que la tasca de les ONG hagi esdevingut un element fonamental perquè la població pugui encarar un futur d’esperança. I dins d’aquesta tasca, l’educació i l’acompanyament als ciutadans és imperatiu per poder fer front als nombrosos desafiaments a què s’enfronta el poble sirià, sumit, després del canvi de règim, en un període d’inestabilitat i d’incertesa.
Durant la trobada, Àfrica Marcitllach, responsable de projectes de Mans Unides al Pròxim Orient, ha explicat que al llarg dels anys s’han aprovat 42 projectes per valor de 2.200.000 euros. “A partir del 2019, després de viatjar al país, la nostra presència va ser més gran”, ha aclarit.
Quan va començar el conflicte, els refugiats sirians van fugir en massa per assentar-se al Líban, país que ha acollit més de dos milions de persones provinents del país veí. Aquests refugiats han estat destinataris de 32 projectes finançats per Mans Unides que, segons Marcitllach, “s’han centrat, fonamentalment, a proporcionar educació, accés a l’assistència sanitària i a l’atenció psicològica i la prevenció de la violència intrafamiliar entre els refugiats”.
Al llarg de tots aquests anys, però, el tipus de projectes han anat variant per la volatilitat dels dos països. De l’assistencialisme i l’ajuda humanitària amb què es donava suport a la població durant la guerra, es va passar als projectes de desenvolupament amb què les famílies trobaven opcions per tirar endavant i encarar el dia a dia. També els Maristes Blaus han organitzat els seus projectes en tres àrees diferenciades: ajut humanitari i assistencial, educació, i els projectes purament de desenvolupament.
“La gent a Síria necessita saber que no estan sols, que les seves vides importen. Per ells anem plantant llavors, que pot ser que no estiguin donant els seus fruits ara, però el més important és continuar sembrant”, ha afirmat Azrie.
El treball de Mans Unides a Síria
Mans Unides ha donat suport a un total de 14 d’aquests projectes, entre els quals destaquen els destinats al sosteniment d’un campament de població kurda, situat a uns 30 quilòmetres d’Alep, i dos projectes d’emergència alimentària en moments com el terratrèmol del 2023.
“A més, Mans Unides ens dona suport amb el projecte Vull aprendre, en què es prepara 120 nens musulmans de tres a sis anys, fills de famílies desplaçades per la guerra, per a la seva integració a les escoles públiques”, ha narrat el responsable del programa de suport psicosocial dels Maristes Blaus.
Els Maristes també compten amb Mans Unides per als tallers de formació on 520 joves adults reben formació per millorar les seves habilitats personals, socials i de comunicació i així poder trobar feina, a més d’aprendre a emprendre i muntar un negoci.
Sense oblidar les dones, musulmanes i cristianes, a les quals es dota del seu propi espai de trobada perquè, segons Bahjat Azrie, seran les “encarregades de reconstruir el país”.
Tot i la incertesa del futur, després de l’arribada al poder d’Ahmed Hussein al-Sharaa, Azrie ha conclòs la seva intervenció afirmant: “Cal treballar l’esperança. Llevar-se cada dia i fer-ho una mica millor, encara que les circumstàncies siguin complexes. Podem viure sense pa i sense llum, però no sense esperança.”
