Joan anuncia al poble que el Messies és Jesús, el que ha de venir, més fort que no pas ell i que els batejarà amb l’Esperit i amb foc. Joan confessa que ell no és digne ni de fer el servei tan humil com el que feien els esclaus als seus amos de deslligar-li el calçat. Lluc pretén que els oients se centrin en la figura de Jesús, com el Crist, el que ha de venir. Jesús és la figura central del pla de Déu i Lluc l’anirà mostrant i aprofundint en el seu evangeli.
Submergint-nos en les aigües del baptisme entrem en una vida nova, en una renovació. Jesús va al Jordà a batejar-se com molts d’altres hi anaven. Es disposa a dir sí a Déu Pare. Es submergeix a l’aigua per començar una vida nova que li ha estat confiada. A la disposició lliure i sense condicions de Jesús, Déu respon amb la donació de l’Esperit. Els primers cristians, amarats per les aigües renovadores i per la vinguda de l’Esperit Sant, veien l’esperit com un foc que els purificava i els feia actuar i viure més enllà de les seves forces.
Que el cel s’obri és una imatge que surt sovint a la Bíblia per explicar com el cel i la terra s’uneixen. Una imatge que revela com el Déu de la Bíblia és un déu que s’apropa als homes. Ho fa a través de Jesús, el seu missatger, el seu Fill estimat. Jesús pren la decisió de respondre que sí a la crida del Pare, com abans ho havia fet Maria, la seva mare, a l’arcàngel Gabriel. Amb el baptisme i ple de l’Esperit, Jesús esdevé el testimoni i portaveu de Déu Pare. Anteriorment el profeta Isaïes va anunciar que l’Esperit del Senyor, l’esperit de saviesa, d’enteniment, de consell i de fortalesa reposaria sobre el descendent de David (Is 11,1-2). Avui aquest anunci s’ha fet realitat en Jesús de Natzaret. Jesús ple de l’Esperit Sant anunciarà que Déu Pare estima tota la humanitat.
Lluc aprofita el relat del baptisme per afegir un dels seus temes predilectes: la pregària. Jesús prega en moments importants de la seva vida. Jesús, abans de prendre decisions importants, parla, dialoga, prega al Pare. Després de fer una guarició es retira a un lloc solitari per pregar (5,16), abans de triar els Dotze (6,12), en la transfiguració (9,28), quan ensenya a pregar als deixebles (11,1), abans que Pere el negui tres vegades (22,32), a la muntanya de les Oliveres tot just abans de ser detingut (22,39-46), a la creu prega al Pare que perdoni els qui el crucifiquen (23,34) i abans d’expirar (23,46). La pregària és la nostra força i la nostra consellera abans de fer un pas endavant, demanem-li que l’Esperit Sant reposi dins nostre per renovar-nos, purificar-nos, donar-nos saviesa i enteniment per fer la voluntat del Pare.
