Ja ha acabat a la catedral de Barcelona la missa exequial per l’ànima del cardenal Ricard Maria Carles, arquebisbe emèrit de Barcelona, que moria dimarts de matinada a Tortosa. En la missa funeral s’han concentrat gairebé tots els bisbes de Catalunya. Presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach, ha estat concelebrada per un gran nombre de bisbes, entre els quals el cardenal Antonio María Rouco Varela, president de la Conferència Episcopal Espanyola, i el cardenal Antonio Cañizares, prefecte de la Congregació per al Culte Diví. També han concelebrat el nunci del Papa a Espanya i Andorra, Renzo Fratini, i tots els bisbes de Catalunya.
El cardenal Martínez Sistach ha començat l’homilia recordant les paraules amb què Ricard Maria Carles va començar el seu pontificat a l’arxidiòcesi de Barcelona. El cardenal Carles va començar la seva homilia amb aquestes paraules: “En aquest dia en què començo el meu ministeri episcopal al servei de l’Església de Déu, que està a Barcelona, vull manifestar allò que és molt evident, que el protagonista d’aquesta celebració no sóc jo sinó que com en tota celebració és el Senyor dels nostres cors i tot el poble de Déu, que formen el cos del Crist total.”
En la seva homilia, el cardenal Martínez Sistach ha explicat que Carles va esmerçar la seva vida al servei de Déu i de l’Església, no en ell mateix. També ha destacat que va deixar una estela de bones obres a les tres diòcesis que va servir com a pastor. Ha definit el seu predecessor com “un autèntic sacerdot que va ser entre nosaltres, un home de Déu al servei dels homes i les dones”.
El cardenal Carles va viure “el seu ministeri profundament unit a Jesucrist i als continguts de les cartes paulines, que el guiaven i que alimentaven la seva espiritualitat i la seva pregària”. Segons el cardenal Martínez Sistach, Carles era “un home profundament espiritual que sempre predicava la necessitat de creure en el Senyor sense veure’l i que per aquest motiu els cristians emigrem del nostre cos per anara viure al seu costat”.
En la missa exequial per Ricard Maria Carles també han assistit autoritats institucionals com ara el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler; l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias.
Ha mort als 87 anys
L’arquebisbe emèrit de Barcelona, de 87 anys, ens deixa després de 44 anys de vida episcopal en què ha tingut la responsabilitat de governar la diòcesi de Tortosa, entre els anys 1969 i 1990, i l’arxidiòcesi de Barcelona, fins al 2004. Unes complicacions neurològiques van ser la causa del seu ingrés al centre sanitari. Les informacions dels metges apuntaven a una estabilització en l’estat general del pacient, però admetien el pronòstic greu tenint en compte la seva feblesa i sobretot l’avançada edat.
Ricard Maria Carles i Gordó va néixer a València el 24 de setembre del 1926. Després de la seva formació primària i secundària entre les Teresianes i els Jesuïtes, va estudiar al Seminari Major de València i al Col·legi del Corpus Christi. Va ser ordenat sacerdot el 29 de juny del 1951 i, dos anys després, es va llicenciar en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca. Després d’una etapa sacerdotal on va ser rector a Tavernes de Valldigna i a la parròquia de Sant Ferran de València, i en què també va ser consiliari de la Joventut Obrera Cristiana i responsable de formació de diaques, va ser ordenat bisbe com a titular de la diòcesi de Tortosa el 3 d’agost del 1969.
Després de més de 20 anys en aquesta diòcesi ebrenca, el Papa el va nomenar arquebisbe de Barcelona, en substitució de Narcís Jubany. Com a arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles va donar un estil diferent a l’arxidiòcesi, després de la llarga i intensa etapa del cardenal Narcís Jubany. Ricard Maria Carles va promoure dos nous bisbes auxiliars al setembre del 1991, Joan Carrera i Carles Soler, després que Lluís Martínez Sistach, auxiliar des del 87, havia estat nomenat pel Papa uns mesos abans com a titular de Tortosa en substitució del mateix Carles. La diversificació de tasques episcopals va culminar amb l’estructura per demarcacions, per a les quals es va ampliar la llista de bisbes auxiliars al setembre del 1993, amb el nomenament de Pere Tena, Jaume Traserra i un jove Joan-Enric Vives, que amb només 45 anys era en aquell moment el prelat més jove d’Espanya. El 23 de novembre del 1994 va ser creat cardenal.
Amb cinc bisbes auxiliars i amb noves idees, el cardenal Carles va potenciar una Delegació d’Apostolat Seglar que aglutinés diversos àmbits, entre ells joventut i Pastoral Obrera, i confiés la tasca de moderar la Cúria al bisbe Joan Carrera. Amb aquesta confiança en un dels auxiliars, Ricard Maria Carles va nomenar el 1997 Marcel·lí Joan nou delegat de Mitjans de Comunicació i el jesuïta Enric Puig, secretari general i canceller.
Al maig del 2000, però, Mons. Joan Carrera dimitia com a moderador de la Cúria després que Ricard Maria Carles decidís destituir Enric Puig del càrrec de secretari general. Aquella crisi va donar pas al nomenament de Josep Àngel Saiz, aleshores prevere diocesà, en substitució del pare Puig. Unes setmanes després, l’arquebisbe de Barcelona també destituïa Marcel·lí Joan després que renunciés a la secretaria del Consell Pastoral Diocesà.
La vida diocesana de Barcelona, però, va continuar amb la reubicació i la reorganització de moltes tasques i responsabilitats, fins que a l’octubre del 2001, el Papa nomenava Josep Àngel Saiz bisbe auxiliar, i el sacerdot Salvador Cristau passava a ocupar el càrrec de secretari general i canceller. El 2003, Ricard Maria Carles presentava la renúncia per edat, en complir els 75 anys, i Joan Pau II li prorrogava el mandat per dos anys, que al final van ser gairebé tres. El pontificat de Ricard Maria Carles a Barcelona, a més, culminava amb un decret pontifici en què es dividia l’arxidiòcesi en tres noves diòcesis i es convertia en una nova província eclesiàstica. Des d’aleshores, Ricard Maria Carles ha viscut retirat, tot i que ha aparegut públicament en alguns grans esdeveniments, entre els quals destaquen la beatificació de Josep Samsó a Mataró, al gener del 2010, i la presa de possessió d’Enric Benavent a Tortosa el 13 de juliol d’aquest any.
