«Seria difícil entendre determinats comportaments periodístics que s’han produït recentment a Catalunya sense fer referència a l’oscaritzat film Spotlight. Ha servit com a font d’inspiració per tractar d’una manera determinada el tema dels abusos en centres maristes.» D’aquesta manera encapçala el germà marista i col·laborador de Catalunya Cristiana, Lluís Serra, un suplement especial dedicat a explorar «quines semblances i quines divergències presenta la pel·lícula de Tom McCarthy amb la campanya mediàtica, especialment promoguda per un diari, que s’ha centrat, gairebé en exclusiva, sobre els col·legis maristes de Catalunya.»
Serra sosté que «Boston no és Barcelona. Tenen en comú la primera història, és a dir, en tots dos casos es parla d’abusos sexuals, però les proporcions i les xifres són molt diferents.» Igualment destaca que a Barcelona, a diferència de l’arxidiòcesi de Boston, «no es trobaran proves de compra de silenci, de pèrdua de documents als jutjats, de cercar la inhabilitació d’advocats, d’efectuar pressions de tot tipus… perquè els maristes no han dut a terme aquestes conductes.»
També s’explica l’elaboració per part d’un equip internacional dels maristes d’una Guia per a la protecció de la infància, que conté drets, pautes i orientacions amb l’objectiu no només d’evitar abusos sinó d’assegurar la promoció, la prevenció, la protecció i la participació. «Els resultats, en la darrera intervenció, han estat esplèndids perquè han reflectit l’empoderament dels alumnes», assegura Serra.
«Les valoracions periodístiques malauradament no sempre coneixen les exigències de la llei», constata Serra, «els platós de televisió, els estudis de la ràdio, les pàgines dels rotatius i els espais d’internet són cridats a combatre la pederàstia, però mai a substituir els tribunals de justícia, que són els únics competents per dictar sentències.» L’autor es dol que «l’acarnissament d’algun mitjà no ha respectat centenars d’alumnes, famílies i professors, en crear un clixé i una etiqueta en comptes de proporcionar la informació sense barrejar-la amb l’opinió.»
Serra destaca que «els representants dels germans maristes, a cada intervenció pública, han demanat sincerament perdó a les víctimes, a la comunitat educativa, pels fets als seus centres. Volen obrir-se a les víctimes, tot i que els casos hagin prescrit, per veure com poden atendre-les en el procés de guariment. Sense menystenir la presumpció d’innocència, no han negat el problema. Confien en la justícia.» Per subratllar tot seguit la creació recent «d’un equip d’atenció a les víctimes d’abusos sexuals comesos en els seus centres en casos que hagin prescrit judicialment.»
Serra conclou que «si no es fan bé les coses, haurem perdut una oportunitat d’or per purificar una xacra social amb repercussions greus. Les víctimes del futur ens ho podran retreure.»
