El dissabte 23 de novembre, a les onze, la basílica de la Sagrada Família acollirà la beatificació de dos màrtirs de la persecució religiosa del 1936. D’una banda, el capellà de Sabadell Gaietà Clausellas, que va ser sacerdot de l’Asil d’Avis de les Germanetes. De l’altra, l’argenter Antoni Tort, que va acollir a casa seva víctimes de la persecució religiosa.
La celebració serà presidida pel cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri de les Causes dels Sants. També concelebraran el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el bisbe de Terrassa, Salvador Cristau; i els bisbes auxiliars de Barcelona, David Abadías i Javier Vilanova.
Per assistir a la celebració, que es podrà seguir per Ràdio Estel, és imprescindible tenir una invitació. La recollida d’invitacions gratuïtes es pot fer a la parròquia de la Sagrada Família (de dilluns a divendres de 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00), a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell (només els dimecres de 17.30 a 19.30) i al bisbat de Terrassa (de dilluns a divendres de 9.30 a 13.30). L’últim dia per recollir les invitacions és el 22 de novembre.
Mn. Gaietà Clausellas Ballvé
Nascut el 29 d’agost de 1863 al carrer de la Salut de Sabadell, Gaietà Clausellas va ser el quart fill de Vicenç Clausellas i Maria Ballvé. Va ser batejat a la parròquia de Sant Fèlix i va iniciar els seus estudis al col·legi dels escolapis. El 25 de febrer de 1888 va ser ordenat diaca i el 26 de maig del mateix any va ser ordenat sacerdot pel bisbe Jaume Català. Va exercir el seu ministeri per diverses parròquies com Olesa de Montserrat i Vilanova i la Geltrú, i l’any 1898 fou nomenat vicari de Sant Fèlix de Sabadell, encarregant-se preferentment de la tinència parroquial aleshores de la Santíssima Trinitat. Va ser nomenat capellà de les Germanetes dels Ancians Desemparats el 1916, on es va dedicar a recórrer tota la ciutat de Sabadell per atendre els més necessitats. Exemple de virtuts cristianes, destacà pel seu zel apostòlic i l’amor als pobres i als malalts.
El 14 d’agost de 1936, Mn. Gaietà Clausellas va ser assassinat durant els primers moments de la Guerra Civil, i va esdevenir en màrtir en morir per Jesucrist. En el lloc on fou martiritzat s’aixecà un monòlit en record seu i l’any 1957 les seves restes foren trasllades a la capella de la Mare de Déu de Montserrat de l’església de Sant Fèlix de Sabadell.
Antoni Tort Reixachs
Nascut a Monistrol de Montserrat, el 1903 la seva família va fixar la residència a Barcelona. Ell va aprendre l’ofici d’argenter. El 1917 es va casar amb M. Josefa Gavín, amb qui va tenir onze fills.
Antoni Tort Reixachs, en la seva vida professional, familiar i apostòlica, va ser un autèntic cristià. De la prova testifical i documental en resulta que el servent de Déu era un laic exemplar, bo, honest, pietós, de gran esperit eucarístic, membre de l’Adoració Nocturna i portant del Sant Crist. Molt devot de la Mare de Déu, va peregrinar divuit vegades a Lourdes i ajudava els malalts. En la seva família era gran promotor de les pràctiques religioses. Tenia una personalitat moral rica, en la qual brillava la seva vida teologal.
Dedicava les tardes dels diumenges a la catequesi parroquial. I els diumenges al matí anava a afaitar els tuberculosos de Santa Coloma i els ancians de la residència de les Germanetes dels Pobres.
L’1 de desembre de 1936, arran de la persecució religiosa, els milicians van arribar a casa seva per motius polítics, buscant el seu germà Francesc i la seva filla Mercè, perquè havien trobat els seus noms en una llista tradicionalista.
Però ràpidament va canviar la motivació dels perseguidors, ja que al domicili van trobar-hi sacerdots, religioses i un clima molt peitós. Els milicians van cremar els objectes religiosos i la tarda del mateix dia es van endur presoners els dos sacerdots (pel fet de ser sacerdots), el servent de Déu Antoni (perquè tenia amagats sacerdots i religioses) i el Francesc i la Mercè (perquè estaven inscrits a la llista tradicionalista). Van ser conduïts a la seu del Comitè, on van ser interrogats entre d’altres coses sobre si eren catòlics.
Els milicians van tornar al domicili del servent de Déu, van arrestar dues de les quatre religioses i van deixar en llibertat la Mercè. Des de la seu del Comitè van ser traslladats a la txeca de Sant Elies. El servent de Déu, convençut que serien executats, va convidar la resta a resar. De fet, segons el testimoni d’una de les religioses, “havia manifestat en diverses ocasions els seus desitjos de ser màrtir”. I va ser martiritzat la nit del 3 al 4 de desembre del 1936. En acomiadar-se de la família, havia dit: “Adeu, fins al cel, no tingueu por perquè no ens poden tocar ni un pel del cap sense que Déu els ho permeti. La Providència vetllarà per vosaltres, ja que si ha vetllat fins ara també ho farà en el futur.”
