La Catedral de Girona ha acollit aquest dissabte la segona beatificació de la seva història, després que tres religioses de l’Institut de Sant Josep ja fossin beatificades el 5 de setembre del 2015. En aquesta ocasió, són 7 missioners del Sagrat Cor, assassinats el setembre de 1936, als inicis de la guerra civil espanyola, prop de Serinyà (Pla de l’Estany). Són nous màrtirs de la persecució religiosa dels anys 30 a Espanya. La celebració, amb la presència de nombrosos fidels procedents de les diòcesis d’origen dels nous beats, ha estat presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu, i ha tingut com a concelebrant principal el bisbe de Girona, Francesc Pardo. L’Eucaristia ha estat concelebrada també per nombrosos sacerdots i bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, com també de les d’origen dels 7 religiosos, a més de dos bisbes de la congregació dels Missioners del Sagrat Cor, procedents d’Amèrica Llatina.
També s’han sumat a la celebració el nunci apostòlic a Espanya i Andorra, Renzo Fratini, que igualment ha concelebrat, i diverses autoritats civils i polítiques, entre elles el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.
A l’inici de la celebració, el bisbe de Girona ha llegit la súplica de beatificació. Tot seguit, el superior provincial de la congregació dels Missioners i postulador actual de la causa, Francisco Blanco, ha llegit una breu semblança biogràfica de cadascun dels 7 religiosos màrtirs de Canet de Mar i un resum dels fets que van acabar amb el seu martiri el 29 de setembre de 1936, quan van ser assassinats en plena fugida cap a França per salvar la vida. Després de la lectura per part del cardenal Amato de la carta apostòlica del papa Francesc, s’ha donat pas al descobriment del quadre dels nous beats –una imatge del pintor Joan Torras Viver-, i a la processó i veneració de les relíquies, unes peces de roba trobades en el lloc del seu afusellament, moments després de la seva mort. Tot seguit, ha continuat l’eucaristia solemne.
En la seva homilia, el cardenal Amato ha destacat que els 7 màrtirs van donar la seva vida en defensa de la fe, que van ser assassinats per la seva condició de religiosos, de persones consagrades, i ha recordat unes paraules recents del Papa Francesc en les que afirmava que «el record dels màrtirs ens confirma en la consciència que l’Església és Església si és de màrtirs, i els màrtirs són aquells que miren d’ajudar els germans i d’estimar Déu sense reserves». El purpurat italià també ha recordat el context de persecució de l’Església en el que va tenir lloc la mort dels set beats, i ha dit que una celebració com aquesta és una bona ocasió per a tenir en compte que «la societat humana no té necessitat d’odi, sinó d’amor». Unes paraules en la línia del que també havia expressat el bisbe Francesc Pardo en la roda de premsa de presentació de la beatificació el 10 de març passat: «Una beatificació no és una reivindicació ni una reclamació de justícia, sinó sobretot una acció de gràcies de tota l’Església per la vida i l’exemple d’aquests testimonis de fe i de vida cristiana».
Els màrtirs de Canet
Els religiosos beatificats són els sacerdots Antonio Arribas (originari de la diòcesi de Burgos), Abundo Martin (originari de la diòcesi de Palència), José Vergara (originari de la diòcesi de Pamplona), Josep-Oriol Isern (originari de l’actual diòcesi de Sant Feliu de Llobregat); i els germans Gumersino Gómez i José del Amo (ambdós originaris de la diòcesi d’Astorga) i Jesús Moreno (també originari diòcesi de Palència). Tots pertanyien a la comunitat que els Missioners del Sagrat Cor tenien a Canet de Mar (diòcesi de Girona), just al costat del santuari de la Misericòrdia d’aquesta localitat, on la congregació hi va tenir, fins fa pocs anys, el Seminari Menor i el Noviciat.
Els 7 màrtirs beatificats aquest dissabte a la Catedral de Girona tenien entre 20 i 28 anys, i vivien la seva vocació a la vida consagrada treballant en diverses tasques pastorals i formatives al servei d’aquest seminari en el moment d’esclatar la guerra civil espanyola. A principis d’agost de 1936, van saber que la seva vida corria perill i van decidir marxar cap a França. Acollits en diverses masies, el 28 de setembre van arribar al municipi de Begudà, on van ser detinguts. L’endemà, mentre eren traslladats, van ser afusellats prop de Serinyà.
Enterrats inicialment al mateix cementiri del poble, després de la guerra, les seves restes es van traslladar al cementiri de Canet de Mar. Actualment reposen a la capella dels màrtirs del santuari que els Missioners tenen al carrer Rosselló de Barcelona, on des de fa 125 anys regeixen un centre escolar –el col·legi Sant Miquel-. Al Santuari d’aquest centre (Nostra Senyora del Sagrat Cor), se celebra aquest diumenge una Missa d’acció de gràcies presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Joan-Josep Omella. La celebració de la seva memòria serà cada 6 de novembre.
