“A Barcelona hem assumit aquest repte perquè és un lloc multicultural i estem cridats a entendre’ns i construir junts una societat nova”, ha afirmat el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, durant la presentació de l’odissea del Med 25: Bel Espoir. Es tracta d’una iniciativa, de l’1 de març al 26 d’octubre, que reunirà fins a 200 joves de diversos països i religions que emprendran una travessia marítima fent escala en diferents ports del Mediterrani.

El projecte compta amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona, que serà el punt de partida d’aquesta aventura que començarà el 3 de març. S’inaugurarà amb un acte de presentació on intervindrà el president de la Generalitat, Salvador Illa, qui també acomiadarà el primer grup de participants que es dirigiran fins a les costes del Marroc.

JOAN JOSEP OMELLA

“Barcelona és un lloc multicultural i estem cridats a entendre’ns i construir junts una societat nova”

En un context de crisi, on el Mediterrani és l’escenari de guerres polítiques, el cementiri que acaba amb la vida de tantes persones, neix aquest projecte que té com a objectiu reunir joves amb perfils molt diferents que siguin capaços de construir entre ells ponts de pau, diàleg i fraternitat.

“Hi ha quatre punts clau a destacar”, ha assenyalat el cardenal Jean-Marc Aveline, arquebisbe de Marsella, arxidiòcesi d’on neix la iniciativa. Aquests són: “Escoltar i recollir les experiències de les diverses costes, marcades per ferides; impulsar i coordinar diferents iniciatives, i, finalment, afavorir la convivència i el diàleg entre perfils diversos.”

Escola de pau en el Mediterrani

Bel Espoir, embarcació protagonista d’aquesta odissea, és una goleta de tres màstils que tindrà l’objectiu de convertir-se en una escola per a la pau. De fet, la iniciativa busca reforçar els vincles culturals i religiosos entre les comunitats mediterrànies.

Com serà la dinàmica diària? La travessia començarà a Barcelona, des d’on es dirigirà a les costes del Marroc. La tripulació farà escala en diversos ports d’Algèria, Tunísia i Sicília abans de posar rumb al Pròxim Orient a través de Malta i Xipre, amb destinació al Líban i Turquia. La tornada cap a Itàlia es realitzarà navegant per la mar Egea i l’Adriàtic, per finalitzar el viatge a Nàpols i Marsella.

Els 200 participants es dividiran en vuit grups de 25 joves, que s’aniran rellevant al llarg de les diferents etapes del viatge. A cada ciutat d’arribada, s’organitzaran conferències perquè els participants puguin aprofundir en qüestions com la convivència entre cultures i religions, l’educació de la joventut i el paper de la dona en la societat, tots ells camins cap a la pau. Després, durant la travessia, tindran l’oportunitat de reflexionar i dialogar sobre els temes tractats, enriquint el debat amb les experiències viscudes en cada escala del viatge.

Cada etapa de 15 dies permetrà als participants obtenir un certificat de formació, consolidant així els seus coneixements i experiències. A més, culminarà amb l’elaboració d’un llibre que recollirà les reflexions i propostes sorgides pels joves durant el viatge. S’espera, una vegada finalitzat, que es pugui fer una entrega al Papa, tal com ha declarat Mn. Alexis Leproux, vicari episcopal de Marsella, encarregat de les relacions amb el Mediterrani, apuntant que “aquest llibre serà un testimoni viu del que anirà passant a les nostres costes”.

Amb aquesta travessia, el Mediterrani es converteix en un pont de diàleg, fraternitat i esperança, demostrant que les seves aigües poden ser un lloc d’unió i no de divisió, per construir ponts en comptes de murs, seguint la línia que demana el papa Francesc. Fou el Pontífex qui va declarar, el setembre del 2023, a la sessió final de les “Trobades del Mediterrani” a Marsella: “Siguin una mar de bé, per fer front a la pobresa d’avui amb una sinergia solidària; siguin un port acollidor, per abraçar els qui busquen un futur millor; siguin un far de pau, per infringir, mitjançant la cultura de la trobada, els foscos abismes de la violència i de la guerra”.