La Santa Seu acaba de fer pública una declaració doctrinal que entén la possibilitat de beneir les parelles anomenades “irregulars“, incloent-hi explícitament les “parelles del mateix sexe”.

Aquest escrit del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, titulat Fiducia supplicans, aprovat pel Papa, afirma que serà possible beneir parelles formades per persones del mateix sexe. Aclareix, això sí, que s’ha de fer al marge de qualsevol ritualització i imitació del matrimoni, per evitar confusions, alhora que reitera que la doctrina sobre el matrimoni no canvia. Fiducia Supplicana és el primer document d’aquest valor doctrinal des de la Dominus Jesus de l’any 2000.

Significat pastoral de les benediccions

El document diu que, davant la petició de dues persones de ser beneïdes, encara que la seva condició de parella sigui “irregular”, serà possible que el ministre ordenat (un bisbe, un sacerdot o un diaca) doni el seu consentiment. L’Església defineix aquesta benedicció com un “gest de proximitat pastoral que no ha d’incloure elements semblants a un ritu matrimonial”. La declaració distingeix entre les benediccions rituals i litúrgiques i les benediccions espontànies que s’assemblen més a gestos de devoció popular.  

Fiducia supplicans comença amb una introducció del prefecte, el cardenal Víctor Fernández, que explica que la declaració aprofundeix en el “significat pastoral de les benediccions” i permet “ampliar i enriquir la seva comprensió clàssica” a través d’una reflexió teològica “basada” en la visió pastoral del papa Francesc. 

El prefecte afegeix que aquesta reflexió “suposa un veritable desenvolupament de tot el que s’ha dit fins ara sobre les benediccions“. Després dels tres primers paràgrafs, en què es recorda l’anterior pronunciament de l’any 2021, ara ampliat, aquest nou document presenta la benedicció en el sagrament del matrimoni com un ritu amb característiques pròpies que no es poden utilitzar en altres benediccions. L’escrit recorda, a més, que només es consideren lícites les relacions sexuals dins del matrimoni entre un home i una dona. 

Un segon capítol del document, més ampli, analitza el significat de les diverses benediccions, que tenen com a destinació persones, objectes de devoció o llocs de la vida. Recorda que “des d’un punt de vista estrictament litúrgic”, la benedicció requereix que allò que es beneeix “estigui d’acord amb la voluntat de Déu expressada en els ensenyaments de l’Església”. 

Igualment destaca que, quan amb un ritu litúrgic específic “s’invoca una benedicció sobre determinades relacions humanes”, cal que “allò que es beneeix pugui correspondre als designis de Déu inscrits a la Creació”. 

En la mateixa línia, la declaració doctrinal aclareix que “l’Església no té potestat per conferir una benedicció litúrgica a parelles irregulars o del mateix sexe”. D’altra banda, el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe assegura que “no es poden exigir, per a una benedicció, les mateixes condicions morals que s’exigeixen per a la recepció dels sagraments”. 

“L’Església no té potestat per conferir una benedicció litúrgica a parelles irregulars o del mateix sexe”

Benedicció oferta “a tothom”

Després d’analitzar les benediccions a partir dels textos bíblics, la declaració ofereix una comprensió teològica i pastoral, per afirmar que el qui demana una benedicció “mostra que està necessitat de la presència salvadora de Déu en la seva història”, perquè expressa “una petició d’ajuda a Déu, una súplica per una vida millor”. 

Aquest aprofundiment s’expressa sobre la base de la resposta del Papa Francesc als dubtes dels cardenals, un aclariment publicat l’octubre passat, en què demanava discernir sobre la possibilitat de “formes de benedicció” demanades per una o diverses persones, perquè no transmetin una concepció errònia del matrimoni”.

La declaració Fiducia Supplicans afirma que aquest tipus de benedicció “s’ofereix a tothom”, sense demanar res, perquè les persones se sentin beneïdes malgrat els seus errors, a partir de la conclusió que “el Pare celestial segueix volent el seu bé”. Igualment apunta que “ningú no pot ser exclòs” d’aquestes benediccions.   

És en el tercer capítol de la declaració on queda oberta la possibilitat d’aquestes benediccions, que representen un gest cap als qui “preguen que tot allò que hi ha de veritable, bo i humanament vàlid en les seves vides i relacions sigui investit, santificat i elevat per la presència de l’Esperit Sant”.

Encara que es beneeix la parella però no la unió, la declaració inclou entre allò que és beneït les relacions legítimes entre les dues persones, en una pregària en què “el ministre ordenat podria demanar per a ells la pau, la salut, un esperit de paciència, diàleg i ajuda mutus, però també la llum i la força de Déu”.

“El ministre ordenat podria demanar per a ells la pau, la salut, un esperit de paciència, diàleg i ajuda mutus, però també la llum i la força de Déu”

Igualment l’escrit apunta que la benedicció, demanada per una parella irregular o del mateix sexe, “no es farà mai al mateix temps que els ritus civils d’unió, ni tampoc en connexió amb ells”. Finalment, el quart capítol ens recorda que “quan la relació amb Déu està enterbolida pel pecat, sempre es pot demanar una benedicció”.