L’Associació per a l’Acollida i l’Acompanyament Betània demana als bisbes espanyols que s’arbitrin els mecanismes i procediments necessaris, també econòmics, per avançar en el reconeixement del mal causat a les víctimes d’abusos sexuals en el si de l’Església.

“L’Església ha de reconèixer la seva responsabilitat institucional, col·laborar en la sanació de les persones que han patit abusos en el seu si i procurar reparar el mal”, afirma María Teresa Compte, presidenta de Betània.

La proposta és que les persones que acreditin haver patit abusos per mitjà d’un informe psicològic-forense puguin accedir a ajudes “sense haver d’esperar un llarg i tortuós procés als tribunals que moltes víctimes no estan en condicions d’emprendre”, destaca Compte.

“Una decisió d’aquest tipus també seria de gran ajuda per a víctimes que ja no poden anar a la via judicial perquè els delictes han prescrit”, així com per a “moltes persones que han patit els abusos en edat adulta, per a les quals és especialment difícil decidir-se a denunciar”.

Per això, Betània anima els bisbes espanyols a emmirallar-se en l’episcopat francès, que posarà en marxa un fons que preveu ajudes d’entre 3.000 i 5.000 euros en reconeixement pel dany patit; o en l’alemany, o la xifra és de 5.000 euros.

També recull el cas de l’episcopat d’Irlanda. L’organitació Towards Healing ofereix teràpies i acompanyament professional i independent a les víctimes, i els serveis estan finançats pels bisbes i les congregacions religioses.

Compte denuncia que “durant dècades, la institució eclesial ha posat per davant la seva reputació institucional i no la veritat de les víctimes, fins al punt de silenciar i encobrir uns fets que han facilitat la comissió reiterada dels abusos”. Segons Betània, les víctimes “continuen esperant un reconeixement institucional que els permeti estar segures que les han cregut i que les seves històries de patiment han estat reconegudes i preses seriosament”.

Jutge i part

En els darrers mesos, diferents diòcesis espanyoles han posat en marxa comissions per a la investigació de denúncies i atenció a les víctimes d’abusos sexuals. M. Teresa Compte considera que és “un pas endavant”, tot i que es mostra escèptica.

Segons Compte, “falta transparència, així com uns procediments clars, públics i comprensibles que preservin l’anonimat de les víctimes i els permetin conèixer prèviament com s’actuarà exactament quan presentin la denúncia, quant de temps hauran d’esperar per obtenir una resposta o quins són els seus drets”.

Des de Betània s’apunta que l’obertura dels arxius per a una investigació “independent i rigorosa” permetria “començar a conèixer la magnitud del problema a Espanya” i seria “una prova de la voluntat real de l’Església d’actuar”.

Compte també explica que “no es pot ser jutge i part. Les persones que acudeixen a denunciar o a posar els fets en coneixement de les institucions on van patir abusos han de sentir-se segures, per la qual cosa sempre és preferible que siguin professionals externs i independents els qui facin la intervenció”.

Una altra cosa és que “la institució religiosa en la qual es van cometre els abusos s’encarregui de garantir que les víctimes tenen accés a uns serveis professionals, experts i de qualitat, i que, un cop completat el procés, es prestin a que, amb la intervenció de persones facilitadores, puguin tenir loc trobades restauratives, sempre que així ho demanin les víctimes”.

Betània és una associació que, amb criteris professionals i independents, ofereix acompanyament, ajuda psicològica i orientació legal a víctimes d’abusos en l’Església catòlica. En els primers nou mesos de vida, l’entitat ha atès 50 persones que van contactar-hi a través del seu servei d’escolta i atenció terapèutica.