La Bíblia, més que un llibre, és una veritable biblioteca, un recull d’escrits d’estils, èpoques i autors molt diversos. La major part dels llibres de l’Antic Testament es van escriure durant el primer mil·lenni abans de Crist, si bé algun fragment pot ser fins i tot anterior.

Pel que fa al Nou Testament, es va redactar en un període de temps molt més breu. Els primers escrits van ser probablement algunes cartes de Pau, escrites a partir de l’any 50 dC. Els evangelis, si més no en la seva redacció final, són de l’últim terç del segle I. Algunes cartes del Nou Testament són dels últims anys del segle I, i alguna potser de principis del segle II.

Així, doncs, la Bíblia ha estat elaborada al llarg de més de mil anys. Molts dels llibres bíblics són anònims, si bé sovint han estat atribuïts posteriorment a personatges importants de la història d’Israel o dels inicis del cristianisme. La Bíblia és, de fet, una obra col·lectiva, expressió de la fe de tot un poble al llarg dels segles. Israel i després els primers cristians van anar reconeixent l’acció de Déu en la seva història i van posar per escrit la seva experiència creient.

Juntament amb el procés d’escriptura dels textos bíblics, és igualment interessant la història del discerniment que van anar fent Israel i el cristianisme per saber quins dels molts escrits existents en la seva tradició eren inspirats per Déu i, per tant, havien de ser considerats canònics, és a dir, normatius per a la seva fe i la seva vida.