El 21 de gener proper, Catalunya Cristiana arriba al número2.000. Des del principi (1979) els seus fundadors, Mn. Joan E. Jarque i Mn.Francesc Malgosa, van apostar per fer una edició del setmanari en català i unaaltra en castellà. Altres rotatius de molt més abast han tingut la mateixainiciativa però l’han implementat força temps després que Catalunya Cristiana.Concretament, El Periódico de Catalunya ho va fer el 1997 i La Vanguardia el2011. Una doble edició és un esforç que possibilita i afavoreix el bilingüismeque, a Catalunya, és una realitat quotidiana. Tot i que els programes detraducció automàtica estan cada vegada més perfeccionats, els nostres redactorshan optat per fer-ho directament sobre els originals. Hi ha un gènere que no estradueix: la poesia. No es fa perquè hom perdria el geni de la llengua, peròd’altra banda aquesta versió original afavoreix els nadius d’una o altra parlaque coneguin els bells mots dels seus propis veïns i, per tant, la seva manerade pensar i situar-se davant del món. Tot contribueix a enfortir els lligamsentre els parlants de dues de les llengües oficials de l’Estat que conviuen enun mateix territori.
D’altra banda, el 27 d’octubre passat es van escaure elstrenta-un anys de la històrica jornada de l’Oració per la Pau d’Assís, tota unafita en el diàleg interreligiós que, organitzada per la Comunitat deSant’Egidio, s’ha anat repetint any rere any a diversos indrets del món.
Al Catalunya Cristiana d’aquesta setmana parlem d’unainiciativa que és alhora lingüística i interreligiosa. Des de l’any 2014funciona el Voluntariat per la Llengua en l’àmbit de la diversitat religiosa,que va néixer amb el doble propòsit de millorar les competències lingüístiquesen català de les persones nouvingudes i, alhora, de fomentar el respecte i lamútua coneixença. Les anomenades parelles lingüístiques troben un espai onpracticar l’intercanvi cultural i la convivència. És una iniciativa de duesdireccions generals de la Generalitat de Catalunya, Política Lingüística iAfers Religiosos. Certament que la reciprocitat fora perfecta si el catalànadiu aprengués també àrab, o la llengua del seu interlocutor, però ja arribaràel dia que això no sols serà un desig sinó una necessitat.
Si és fàcil arribar acomprendre i fins i tot fer-nos amics persones que tenim diverses creences,l’amistat hauria de ser possible també entre els qui tenim diverses opcionspolítiques. N’hi ha exemples d’ahir i d’avui. En l’actual context polític, valla pena d’intentar-ho.
