Intensificar els esforços diplomàtics a favor d’una solució pacífica i duradora dels conflictes que Europa viu en les seves fronteres, respectant el dret internacional i afavorint el diàleg.
És el que demanen els bisbes dels països de la Unió Europea (COMECE) i les Conferències d’Esglésies Europees (CEC) al representant permanent de Bèlgica davant la Unió Europea, Willem van de Voorde. Aquest semestre la presidència de la Unió Europea (UE), correspon a Bèlgica.
Concretament, es refereixen a la “tràgica guerra” provocada per “l’agressió brutal” i invasió perpetrades per Rússia contra Ucraïna. Un conflicte que “no només desafia l’ordre internacional”, sinó que és, sobretot, “font d’horribles patiments humans i de destrucció generalitzada”.
La COMECE i la CEC condemnen “l’atac despietat del 7 d’octubre de Hamas contra el poble israelià”, que va provocar una resposta massiva militar israeliana “amb conseqüències terribles per a la població palestina”.
Els bisbes no obliden la preocupació per la població armènia, “que pateix les tensions a la regió del Caucas”.
En l’any que tindran lloc les eleccions al Parlament Europeu i en el qual es debaten les reformes dels tractats, la petició a la UE de la COMECE i la CEC és que se sumin esforços de cooperació entre països i diferents grups socials i religiosos
Segons els bisbes, “és més important que mai” salvaguardar la UE tant “mitjançant la protecció de la democràcia i l’enfortiment dels valors comuns i els drets fonamentals”, com “actuant activament contra el fonamentalisme i la polarització”.
Especialment preocupa “l’abús i la instrumentalització de la religió”, que sovint porta a la desinformació, el populisme i l’extremisme.
Els bisbes constaten que a molts estats membres augmenta el malestar i el temor “pels costos socials de la transició ecològica. Per això, serà indispensable assolir un consens ampli polític i social per evitar un potencial estancament en el treball legislatiu cap a un futur sostenible”.
La COMECE i la CEC celebren la reforma del mercat elèctric i els esforços cap a la descarbonització, i subratllen les responsabilitats de la UE a l’hora d’assegurar les importacions d’energia i matèries primeres.
En aquest sentit, alerten “dels diversos acords celebrats amb règims autoritaris, que violen les normes polítiques fonamentals i els drets bàsics”.
Finalment, demanen més esforços en l’educació per evitar “la fugida dels treballadors fora d’Europa o dins de la mateixa Europa”, cosa que crea desigualtats en el desenvolupament de les regions europees, i aposten per una associació “entre institucions i organitzacions civils i religioses”.
