“Bocatas Bcn va néixer a Barcelona fa 10 anys, quan un grup d’amics es va conscienciar de la problemàtica a l’entorn de la gent sense llar i va decidir aportar el seu granet de sorra establint vincles socials amb aquestes persones, mitjançant el repartiment d’entrepans. Es van conèixer al Casal Loiola, el centre dels Jesuïtes que encara ens acull avui dia.” Així ens expliquen Rafael Beaus Iranzo i Andrea Martínez Esteve, president i secretària respectivament de Bocatas Bcn, els inicis d’aquesta entitat que fa visibles les persones que invisibilitzem amb la nostra indiferència.

Quin és el perfil dels voluntaris?

Els voluntaris tenim una mitjana d’uns 22 anys. Som majoritàriament estudiants universitaris, exalumnes d’escoles de jesuïtes, tot i que també comptem amb alumnat de batxillerat. Ens enfrontem a un nivell de rotació elevat, on és habitual deixar de col·laborar quan s’entra a l’etapa laboral. Podríem dir que som la tercera generació, malgrat que estem lluitant per canviar l’alta volatilitat. És el primer voluntariat de bastants membres, per la qual cosa proposem una formació inicial basada en el fet de compartir la nostra filosofia i analitzar les actituds envers el sensellarisme.

Quina filosofia hi ha darrere dels entrepans que feu?

Donar un entrepà és l’excusa per trencar el gel i connectar amb les persones, fomentant l’acompanyament i el respecte mutu. Per a nosaltres, és important que se sentin escoltades, que vegin que algú es preocupa per elles. No pretenem canviar-los la vida, sinó ajudar-los en el que estigui al nostre abast. També pretenem sensibilitzar la ciutadania mitjançant la difusió del nostre testimoni.

Què us fa ser diferents?

Ens caracteritza l’autogestió íntegra, nosaltres decidim què fem, i com ho fem, i que tots som molt joves. Per aconseguir-ho, cadascú aporta el que sap fer millor: des de publicar a l’Instagram (@bocatas.bcn), a dissenyar i desenvolupar les campanyes de Nadal (venem roba i bosses per finançar el voluntariat), passant per la creació d’una aplicació per millorar el seguiment de les trobades al carrer.

Com és una setmana típica a Bocatas Bcn?

Els dimarts al vespre recollim el pa d’una fleca local. L’endemà preparem els entrepans al Casal Loiola i anem pels carrers del centre dividits en petits grups. Cada setmana fem les mateixes rutes a la mateixa hora: per coincidir amb la mateixa gent. Mitjançant aquesta aproximació, aconseguim establir els vincles. Donem el menjar a qui ho desitja i els oferim conversa i suport. Fem els entrepans personalitzats, atès que coneixem les persones i les seves preferències. Quan fa calor repartim sucs i quan fa fred brou calent, sumat a roba d’abrigar. Addicionalment, repartim productes d’higiene, i alguna peça de fruita.

Com és el rostre de la pobresa a Barcelona? Creieu que facilita l’ajuda a les persones vulnerables?

Existeix una gran variabilitat; són persones de nacionalitats diverses, amb històries i experiències úniques. Han viscut situacions molt dures i pateixen soledat i aïllament en el seu dia a dia, que els deixa en posicions especialment exposades. Barcelona és una ciutat complexa. Hi ha elements d’arquitectura hostil que dificulten la vida als carrers i sempre es podria fer més a nivell municipal. Afortunadament, també hi ha una presència significativa d’organitzacions que donen suport i consciencien sobre aquesta realitat.

Quins reptes us trobeu en establir una relació amb les persones a qui acompanyeu?

Tot i que intentem crear vincles en qualsevol context, sovint ens enfrontem a barreres com la llengua o les condicions en què es troben les persones. No sempre és senzill establir una relació, però creiem en la importància de l’aproximació respectuosa i constant. És habitual que no esperin que la gent parli amb ells. Sovint els hem de cridar diverses vegades per dirigir-nos-hi, ja que estan acostumats a ser invisibles.

Què necessiteu per seguir amb aquesta feina? Com se us pot ajudar?

Ens cal la continuïtat dels voluntaris i més recursos. Per ajudar-nos en aquesta iniciativa agraïm qualsevol donació, sigui econòmica o de material (aliments, roba o productes d’higiene). Una altra forma de suport és seguir-nos a xarxes socials i contribuir amb la difusió de les nostres campanyes. Animem a tothom a implicar-se personalment. No cal venir amb nosaltres per fer-ho, sinó senzillament respectant les persones que fan vida al carrer, amb petites accions que els facilitin la vida i facin el seu dia a dia una mica més sostenible.

Què heu après de la vostra experiència com a voluntaris?

Hem après que si volem canvis en la societat ens hi hem d’implicar nosaltres mateixos. Aquest voluntariat ens ha ensenyat el valor de col·laborar amb els altres, de prioritzar i del compromís. Participar en un voluntariat d’aquestes característiques és molt enriquidor personalment. S’han de gestionar vivències complexes. Intentem transformar aquest cúmul de sentiments en agraïment per tot allò que hem rebut. Això ens ajuda a potenciar les ganes de continuar treballant de forma desinteressada pels qui més ho necessiten. Participar a Bocatas Bcn ens convida a reflexionar sobre la importància de la comunitat i la solidaritat.