“El bon tracte ens fa grans” és el nom d’un moviment que es va presentar el 15 de juny del 2019, en el marc del Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans. Per a les entitats impulsores, el principal maltractament que pateixen les persones grans és haver-ne fet un sector invisible, però n’hi ha molts altres que, malauradament, formen part de la vida quotidiana. En el número d’aquesta setmana ens fixem en les conseqüències que té per a les persones grans, sobretot les més vulnerables, la lentitud i la poca capacitat d’aplicació de la Llei de dependència.
En efecte, a Catalunya, hi ha uns 10 mesos de temps mitjà des de la sol·licitud de la dependència fins a la resolució de prestació i d’1 any i mig per fer la valoració de discapacitat, amb conseqüències de sobrecàrrega en les famílies i els primers cuidadors. Així, entre desembre del 2021 i novembre del 2022 van morir 13.801 persones en llista d’espera sense poder ser ateses. L’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials ha revelat que Catalunya és la comunitat amb més persones dependents amb dret reconegut en espera d’atenció: 69.770 persones (27,1% del total de dependents, més del doble que la mitjana espanyola, que se situa en el 12,7%).
Diu molt de la nostra societat la manera com tractem les persones més vulnerables, els col·lectius descartats que afirma el papa Francesc, entre els quals s’inclou el de la gent gran. Per ells, Francesc va convocar la Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran, que se celebra cada any el diumenge més proper a Sant Joaquim i Santa Anna. La tercera edició va tenir lloc el diumenge 23 de juliol passat amb el lema “L’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació” (Lc 1,50).
Una societat realment humanista i humanitzadora serà capaç de posar les persones grans, amb tot el seu llegat, en el lloc que els pertoca: al centre de les famílies, de les societats i de les polítiques públiques.
