A les escoles s’està vivint un debat molt interessant sobre l’ús del mòbil. De la seva banda, hi ha famílies que s’estan organitzant per endarrerir l’edat en què els fills tenen accés al mòbil. Tot plegat denota una preocupació general per un aparell petit i en aparença inofensiu però que, sense un ús correcte, és una porta oberta a molts perills.

I aquí és fonamental el paper dels pares i de les famílies, que moltes vegades desconeixen en què inverteixen tantes hores els seus fills. L’accés a pornografia cada vegada es fa a edats més primerenques amb conseqüències personals i socials dramàtiques. La dictadura estètica i d’aparences que generen les xarxes socials passa factura en forma de depressions, trastorns d’alimentació o fins i tot suïcidis. El bullying, que abans quedava circumscrit en un temps i un espai concrets, ara es viu a tot arreu i a tota hora. I tot això sense parlar d’altres perills com el joc en línia, les estafes, l’assetjament sexual…

Per tant, pares, mares, educadors, agents de pastoral que treballen amb joves, és urgent que ens preguntem: a quins continguts accedeixen els nostres infants i joves a través del mòbil i d’internet? Qui són els seus influencers i quins valors els transmeten? No deixem sols els infants i joves davant del poder magnètic del mòbil. Regulem i parlem amb ells dels continguts amb què es troben. Orientem-los cap a bons influencers. I sobretot siguem exemple d’un bon ús de les noves tecnologies.

Pep Borrell, metge i pare de família, ho diu molt clar en el Primer Pla d’aquesta setmana: “Si exigim als fills que aprenguin a estar sense el mòbil, i després ens veuen tota l’estona amb el nostre telèfon… Els pares sempre hem de donar exemple, i a casa s’ha de controlar i posar límits a l’ús dels mòbils, com per exemple a taula, on és imprescindible que la tecnologia no ens trenqui les converses familiars.”