Els andalusos no ens acabem d’acostumar a la calor sufocant de l’estiu, potser perquè el sol és un dels ingredients principals dels nostres atractius turístics. De totes formes, l’estiu i les vacances continuen sent una època propícia per a la lectura, tot i que l’audiovisual sembla que està guanyant la batalla als llibres. No ho crec. El paper continuarà tenint el seu atractiu.

El descans estiuenc ens brinda l’oportunitat de deixar caure la nostra mirada i contemplar el món actual i la marxa de la nostra societat. Alejandro Llano, un dels filòsofs i pensadors més lúcids que tenim, afirmava: “Som en una època de gran buit. Realment no hi ha un pensament fort. I, per tant, no hi ha activitat, ni tan sols econòmica, forta.”

El filòsof feia referència a la caiguda del mur de Berlín i comentava que havia significat, en certa manera, “la fi de les ideologies”. Segons Llano, “el marxisme ens ha deixat un fort materialisme, de manera que avui dia plantegem les qüestions en termes monetaris, econòmics, de comoditat. I aquesta comoditat fa que els diners els aconseguim contra els altres, aprofitant-nos dels altres”.

La clau és com omplir aquests “grans buits” que sentim al nostre interior. Amb un materialisme pur i dur? Amb una fugida constant de nosaltres mateixos, cercant aquella felicitat que mai no trobem? Els “buits existencials” s’omplen amb valors. I el primer de tots és la pròpia vida: valorar-la, tenir-ne cura, fer que es desenvolupi i ens enriqueixi constantment. El segon valor serà, en termes generals, el que anomenem “el bé”. “Passar fent el bé”, tot i que només sigui amb un somriure o amb un petit gest bonic.