Els militants de l’ACO van escollir en la 69ena Jornada General que es va celebrar el 12 d’octubre passat Jordi Soriano Màrquez per a la responsabilitat de president durant els propers quatre anys. Aquest barceloní, casat i pare de dues filles, prejubilat del sector bancari, està implicat en diversos espais com el Comitè Òscar Romero de Barcelona, Creu Roja o la comunitat cristiana de Sant Pere Claver del barri del Clot de Barcelona.
L’ACO, un moviment amb 69 anys de vida. Fa venir vertigen posar-s’hi al capdavant?
Fa molt de respecte, ja que l’ACO és un moviment amb molta història i amb una línia clara de compromís per part dels seus militants amb els desfavorits, amb la classe obrera i popular, amb l’atenció a persones immigrades i en situació laboral precària i amb un clar compromís amb una Església dels pobres. Seguim el mestratge de Jesús de Natzaret.
Un moviment de laics que volen evangelitzar el món del treball. Com es fa això?
A partir de la realitat de la feina, estudi, àmbit, el militant entra en contacte amb el seu entorn i s’hi involucra, seccions sindicals, comitès d’empresa, realitat dels seus barris amb accions veïnals i socials. Els militants d’ACO tenen una gran eina de anàlisi de la seva vida i acció a través del mètode de la revisió de vida (Veure-Jutjar-Actuar), que va iniciar el capellà obrer belga, Joseph Cardijn. Amb aquest mètode de treball dels equips, els militants analitzen la realitat i la valoren a la llum de de l’Evangeli. Després, amb els companys de l’equip, es comparteix l’acció o el compromís a portar a terme.
Fa poc s’ha celebrat la Jornada Mundial pel Treball Decent. Quines llums veieu en aquest àmbit del treball?
Pel que fa a les llums, cal dir que cada cop hi ha més persones compromeses a aconseguir que tots els treballs siguin dignes i que tothom tingui dret a treballar ja que vivim en un Estat de dret (Constitució, Estatut dels treballadors, convenis col·lectius, Convenis internacionals, etc.). Malgrat que el dret al treball i a la dignitat de la persona es contemplen en els casos concrets, quan la persona no disposa d’una situació regular a l’Estat espanyol, costa que a tothom li siguin respectats els drets. Aquesta mateixa legislació és la que cal fer valer per vindicar els drets de les persones.
I quines ombres?
La realitat de molta gent obrera en els nostres pobles i barris és de precarietat laboral, contractes escombraria, cessaments patronals, deslocalització d’empreses, dificultat per accedir a la primera feina sense experiència, falsos treballadors autònoms. Si la persona immigrant no obté documentació per treballar —un NIE provisional costa tres anys— no podrà treballar amb contracte laboral i es veurà abocat a l’economia en negre.
Al novembre teniu Consell. Què n’espereu?
Espero que a partir de la reflexió aconseguim revisar el nostre compromís militant i que tinguem força per organitzar accions que canviïn la nostra societat. El Consell és aquest procés de reflexió col·lectiva que ens fa avançar per poder incidir més en la nostra societat canviant. Fer cada cop més visible l’estil d’ACO d’acollida i compromís obrer al nostre entorn.
